En aquestes línies vull transmetre les actituds amb les quals he topat (provinents, paradoxalment, de ciutadans de les Illes i no solament cap a les nostres persones) que no fomenten la normalització de l'ús del català:
"Per com parles el català (o el mallorquí), millor seria que continuassis expressant-te en castellà".
"És lloable l'obstinació que hi poses, però parles molt lent en català (o en mallorquí); seria millor que parlassis en castellà".Les correccions "destructives" de les equivocacions i de les errades fonètiques, en comptes de les "constructives" i didàctiques. Els filòlegs i filòlogues reconeixen la contaminació que està sofrint la llengua pròpia, principalment de castellanismes.
He arribat a trobar argumentacions (esquizofrèniques) "genètiques" de la dificultat fonètica: el lloc de naixement condiciona (!?). He descartat totalment aquest argument "científic" amb l'experiència de les meves dues filles: tenen una fonètica perfecta (tot i ser de pares castellanoparlants) i obtenen excel·lents qualificacions en assignatures en català com Matemàtiques o Coneixement del medi. Crec més en els condicionaments d'edat i de facilitat foneticoidiomàtica que en d'altres.
Vull finalitzar dient que no puc qualificar (afortunadament) les actituds anteriors com a majoritàries. Continuarem esforçant-nos per expressar-nos (oralment i per escrit) amb normalitat en la llengua catalana (de les Illes Balears), patrimoni de tots i totes.
Juan Carlos Rubio Encinas. Palma.
Colom era balear
Sobre la base de declaracions formulades a Europa Press, la Dra. Estelle Irizarry, autora d'El ADN de los escritos de Cristóbal Colón (2009), confirma que Colom era natural d'un territori de l'antiga Corona d'Aragó i que les seves llengües pròpies eren el català i el judeoespanyol.
Estelle Irizarry, professora titular emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, ha recreat l'ADN lingüístic dels manuscrits originals de Colom i ha descobert que el navegant utilitzava una vírgula, espais en blanc i combinacions de punt i barra diagonal com a sistema de puntuació. En el llibre es compara el mètode d'escriptura de Colom amb manuscrits de Galícia, Portugal, Itàlia, Catalunya, Gènova, Florència i Eivissa, i "fins ara l'ADN apunta a Eivissa".
Per part seva, l'agència Efe informà que en un 75 per cent dels manuscrits d'Eivissa analitzats per la investigadora apareixen vírgules com les de Colom. A més, Estelle Irizarry afirma que Colom puntuava fins i tot les postil·les en llibres de la seva propietat, "seguint la manera de puntuar dels escribes del call", i hi afegeix que l'hebreu és un dels idiomes més puntuats del món.
En definitiva, la professora dels Estats Units, que és membre de número de l'Acadèmia nord-americana de la llengua espanyola i corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola, arriba a la conclusió que Colom era jueu convers, catalanoparlant i que el seu origen cultural pot situar-se a Eivissa. Per tant, usant terminologia actual, Colom no era català, sinó un navegant eivissenc de les Illes Balears.
Nito Verdera Escandell. Eivissa.
Damunt Damunt?
El passat diumenge 25 d'octubre es varen fer públics els resultats de l'enquesta Quina d'aquestes publicacions de premsa forana s'apropa millor a la realitat de la vostra localitat?. Una de les dues revistes locals del poble de Sant Joan (Mallorca), concretament Damunt Damunt, va ser elegida amb una diferència exagerada, amb 522 vots, i Mel i Sucre, publicació del mateix poble que ocupava la segona plaça, en va rebre només 72. La gent del poble de Sant Joan coneix la causa d'aquesta tremenda xifra de suports, ja que sap el pa que es dóna per aquelles contrades. Ara bé, la gent de fora poble podria pensar que hi ha qualitat a la revista Damunt Damunt, paraula molt digna que no es mereix. La revista Damunt Damunt té molta menys tirada i menys col·laboradors que el seu competidor local, Mel i Sucre. Si parlam d'aquests darrers, per cert, només sumen cinc o sis i escriuen articles que capgiren la realitat del poble (tot el contrari del que demana l'enquesta, ves per on!). Per tant, com és que té tants vots? La resposta és clara: un grup força reduït de persones va votar una vegada rere d'altra, com demostra la quarantena de suports que va rebre en una sola matinada. És obvi que només eren un o dos individus: entraven al web, votaven, sortien, hi tornaven a entrar i així successivament. Aquest és el passatemps, consistent a enganar les persones d'arreu de les Illes i fer-les creure que la seva revista és la millor a causa de la quantitat de persones que la votaren (legalment, 522). Sé que gairebé tots haureu vist que hi havia gat amagat: era impossible que cinc-centes persones votassin aquesta revista ja que, per exemple, Sóller és molt més coneguda. Doncs jo agaf el gat per les potes i el mostr a la comunitat.
A.Mobo. Sant Joan.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aquest Nito Verdera és un cas: defensa sa eivissenquetat-balearitat-catalanitat? d'en Colom però tot ho fa en castellà, fins i tot aquesta mateixa carta, que fou publicada en sa llengua d'en Cervantes (amb permís des professor Jordi Bilbeny) an es Diario de Ibiza de dia 28 passat ( i si no ho creis consultau s'enllaç http://www.diariodeibiza.es/opinion/2009/10/28/colon-balear/369025.html) i aquí li han traduïda. Personalment m'importa poc que en Colom fos eivissenc o de llengua catalana, allò que m'importa és que com a poble puguem sobreviure i a Eivissa en especial és bastant difícil. Tornant an en Nito Verdera i an en Cervantes, es primer va molt de quixot
Juan Carlos, com a mallorquí vos agraesc que faceu l'esforç d'integrar-vos lingüísticament a la nostra terra. Sens dubte, trobareu moltes dificultats i molta incomprensió. Segurament aquests mallorquins amb qui heu topat són gent que no estima gens la seva cultura (segurament no en tenen molta), gent carregada de complexos i autoodi. Però també és vera que si un dia un topau amb qualque mallorquí com jo, que valori el que feis, segur que vos deixarà ben clar el seu sentiment d'afecte i agraïment cap a persones com vosaltres. Salut i sort.
Enhorabona família Rubio, no faceu cas de gent idiota.
Sr. Rubio i familia, No facin cas a la gent negativa, i si a la que comprèn i agraeix el seu gest. Continuin així!
1. Juan Carlos Rubio Encinas i família, SIAU BENVINGUTS! 2. Què té més si en Tòfol era d'Eivissa o de Girona! El cas és que la seva anada a Amèrica perjudicà greument Catalunya. 3. A Sant Joan la parella Gemma Pascual i el capellà castrense continuen fent-ne de les seves amb la sorprenent col·laboració activa d'aquest diari que dóna per bona una barroera falsificació de vots.
Era eivissenc i no era català? Ja ho val! Em convenç més en Bilbeny: en Colom era de Barcelona.