Cartes dels lectors

Ja n'hi ha prou
Potser ja és hora de ser valents i de fer net, dissoldre el Parlament i convocar eleccions. O ni tan sols convocar-les. Tanmateix allò més segur és que s'hi presentin els mateixos o, si no, els seus incondicionals.
Record que en certa ocasió, quan al Parlament Basc es discutia el Pla Ibarretxe, el Govern central de torn va amenaçar de fer ús d'una clàusula que es veu que es va incloure quan es va redactar la Constitució (això mai no em va quedar clar del tot) que li permetria desactivar el Govern autonòmic i les seves institucions en cas d'existir perill de trencament de la unitat territorial. Doncs bé, en el cas balear potser seria bo que hi aplicassin aquesta clàusula, perquè tanmateix les nostres institucions no fan comptes declarar la independència, però sí que porten camí de convertir-se en un cau de lladres i de mafiosos molt semblant el que passa a Sicília, on tots plegats no volen res més que beneficiar-se de la immunitat que els ofereix el seu càrrec com a parlamentaris.

Tanmateix, seria llarg, molt llarg, anomenar tots els casos, tots els responsables i el cas d'implicació de cadascun. Seria llarg i fins i tot fastigós. I a pesar que és de suposar que n'hi algun de condret, de polític vull dir, és ben cert que la classe política mallorquina en el seu conjunt està sota sospita. Tota. Uns perquè han ficat mà al calaix, els altres perquè ho han consentit a pesar que ho sabien i la resta perquè s'han fet l'orni a canvi de mantenir el seu trosset de poder, ja sigui fent de regidor en un ajuntament de mala mort o de director general en qualsevol conselleria. Ja vam començar la legislatura havent-nos d'empassar el fiasco de Son Espases. Posteriors sentències judicials han donat la raó a la plataforma Salvem la Real, però així i tot ningú no n'ha fet cas.

Ara hem de suportar com el vot d'un imputat pot donar via lliure al camp de golf de Son Baco, (que tots sabem el que això representa, i no m'estic referint a la destrossa ecològica, que a aquestes altures ja no té cap importància) i quan a la fi imputen na Maria Antònia Munar, la flamant presidenta del Parlament, en lloc de dimitir i demanar perdó, ens vol fer creure que no l'han cridada per donar explicacions, sinó per donar la seva opinió sobre el tema. I els del Pacte torna-m'hi tornar-hi; fins que no hi hagi condemna ferma no hi ha per què posar-se nerviosos.
Ja està bé, mestre.
Fins aquí hem arribat.
MIQUEL VICENS. Esporles.