Palma16/10/09 0:00
TW
0

Aquest pacte no fa justícia al Bloc
El panorama polític balear dels últims setze anys és un veritable exemple de gestions dolentes i de l'avorriment polític. Un acte democràtic tan important com és votar es converteix en un suplici, en una penitència ritual que fa bona l'abstenció. Fa gairebé deu anys, un antic militant del CDS va tenir el valor de dir-me que cal ser sobiranament incapaç perquè unes illes com les Balears no estiguin folrades d'or. Aquell home tenia unes idees polítiques molt personals i jo no estava d'acord ideològicament amb ell en molts aspectes, però quan una persona diu veritats la gent ho sap amb independència del seu signe polític. La seva idea central era bastant simple: qualsevol partit intel·ligent, amb independència del seu nom, podria fer d'aquestes illes l'enveja del Mediterrani i d'Espanya sencera.

A mesura que passa el temps, no tinc dubte que aquell home, un visionari amb el punt de mira equivocat, tenia més raó de la que jo pensava. Que un partit de la suposada potència del PSIB no pugui donar a les Illes la qualitat de vida que es mereixen, reincidint en els mateixos errors de sempre, és que ha de tenir un greu problema de lideratge i un funcionament intern lent i desesperant. Ho podem admetre sense complexos: el binomi Antich-Armengol hauria de ser a anys llum del binomi Matas-Estaràs, però si aquesta distància qualitativa no existeix és perquè ambdós no serveixen per a la política d'alt nivell, i punt. Qualsevol ho podria fer millor que en Jaume i na Rosa, siguem seriosos. El PSIB ha tingut dues oportunitats d'encertar-la, però no l'encerten ara, com tampoc no ho feren en el primer Pacte de Progrés. L'equació és senzilla: capacitat d'aprenentatge zero igual a capacitat de canvi zero.

També trob inacceptable que una formació política de qualitat històrica com són els membres del Bloc estiguin en una posició tan forçada i secundària en aquest govern a sis bandes. Ningú no pot negar als partits del Bloc la seva enorme importància per al desenvolupament idiosincràtic de les Illes. Que el PSIB menyspreï el Bloc estenent tan alegrement la mà a UM em recorda que fa molts anys que han mort les bones intencions en els pactes d'esquerres. Repeteixo d'esquerres, perquè UM es duia millor amb el PP, les coses com són. L'error crític del Bloc ha estat fiar-se d'un partit de centredreta com és UM, pensant que tal vegada el nacionalisme de les Illes estava arribant a un punt d'inflexió que donàs a les Balears una oportunitat històrica que mai no arriba. El Bloc és el dany col·lateral permanent amb el vistiplau del duo dinàmic Antich-Armengol, un Bloc que per mimetisme encara no ha après quan li riuen les gràcies o es riuen d'ell.

Ara mateix, malauradament, tenim un altre Pacte de Retrocés, amb un socialisme que no es farta d'equivocar-se i de menysprear els seus socis amb més clara afinitat política. Per tot això, el PP guanya passivament vots amb tota la raó del món, perquè el socialisme s'està cobrint de glòria. En l'àmbit nacional, el PP ja treu cinc punts al PSOE, que segurament perdrà les pròximes eleccions no perquè el PP sigui bo, en absolut, sinó perquè els actuals líders i governants del PSOE estan vivint com ho feia en Rambo, dia a dia.
JUAN M.SÀNCHEZ. Palma.

Això fa pudor. Per un judici cívic contra la corrupció
Perdonau la meva insistència, però aquest escrit és per matisar l'anterior carta, en la qual apuntava a les nostres institucions democràtiques com a corruptes "mentre serveixin de refugi immunitari o per blanquejar persones corruptes", i feia públic el meu sentiment vers el Consell de Mallorca durant la passada legislatura com a "cova de lladres". Amb les disculpes pertinents als possibles polítics i funcionaris honrats d'aquestes institucions que hagi pogut ofendre per la meva generalització, vull insistir en la necessitat d'un còdi ètic de mínims de responsabilitat política; si no, ens hi jugam el nostre futur polític. Si continua el desencant de tanta gent, la indiferència de la joventut i la progressiva abstenció electoral, ens carregarem la democràcia i tornarem a règims autocràtics.
Aquest codi ètic no es pot reduir als aspectes legals o penals propis de l'Administració de Justícia.

És massa corrent la convicció o el costum de deixar actuar la Justícia, creuant-nos de braços i esperant les seves decebedores sentències, atès el camp limitat dels jutges en moltes actuacions dels polítics. Si un conseller o consellera és de Manacor, posem per cas, no és un delicte penal omplir el seu departament de manacorins, però possiblement no es ètic perquè els inquers, per exemple, també tenen dret a entrar-hi. Si "els nostres" s'enduen quasi tots els doblers de les subvencions de Cultura, no serà un delicte pels jutges perquè tot s'ha fet amb la més escrupolosa legalitat, però possiblement les altres entitats culturals hi descobriran un delicte ètic. I hi podríem afegir un llistat de mai acabar.

Es tractaria d'elaborar un codi ètic de mínims per impedir la utilització dels càrrecs públics per a beneficis o prebendes de caire personal o familiar i de favoritisme al propi partit o a altres sectors de la població vinculats al seu interès. Evidentment, aquesta corrupció que normalment queda fora del camp de la justícia no hauria de quedar fora del judici dels ciutadans. No es tracta d'un judici paral·lel, sinó d'un judici cívic, degudament regulat i que fóra vinculant per a la dimissió o expulsió dels afectats. Em direu que això és arriscat; més perillosa, al meu entendre, és la pudor que fan les nostres institucions.
ANTONI COLOMAR MARÍ. Palma.