TW
0

La "bona notícia" del missioner Antoni Quetglas
El passat 27 de setembre vaig llegir un article en què un missioner mallorquí que fa 46 anys que és a Hondures afirmava coses com: "Micheletti és un president democràtic, hi ha pau i a pesar de les protestes no s'ha atacat la llibertat", "això que ha passat al país -referint-se al cop d'Estat- és legal. Si volen jutjar-nos, abans haurien de llegir-la". I jo em deman, què opinen els superiors de les declaracions que ha fet aquest missioner? Què passaria si algun capellà manifestàs que el cop d'Estat de Tejero era legal? O és que Hondures és diferent a Espanya?

Per altra part, estic fart de sentir que la Comunitat Internacional està a favor de Zelaya, però quines mesures s'han pres per restaurar la democràcia i l'ordre constitucional en aquell país? Qualsevol amb dos dits de sentit comú sap que això només són paraules i que, si a Hondures hi hagués hagut petroli, segur que ja s'hi haguessin pres mesures, però només hi ha gent pobra que, per una vegada, han elegit democràticament una persona, Zelaya, que ha intentat fer un poc de justícia i això no ho poden tolerar les oligarquies poderoses que sempre han manat i espoliat aquest país.

Des d'aquí deman al Govern balear i a la resta d'institucions públiques que pressionin la Comunitat Internacional per restablir la democràcia en aquell país. Si callen seran còmplices de robar l'esperança als hondurenys que, per una vegada, veien un bri d'esperança i de futur en la seva dura i injusta situació que els ha tocat viure. I a l'Església de Mallorca li deman valentia per desacreditar un missioner que en lloc de dur la "Bona Notícia" als desvalguts d'Hondures l'està duent als rics i poderosos.
CARLES VALENTÍ AGUILÓ. Palma.

Carta al president del Barça
Benvolgut Joan Laporta: vagi per endavant la meva felicitació a tot el club pels èxits assolits la passada temporada, el 2 a 6 inclòs (per mi, l'èxit que més bon gust m'ha deixat i amb el qual més he gaudit).
No obstant això, el motiu d'aquesta carta és per felicitar-te a l'àmbit personal. El Barça representa per a molts catalans, entre els quals m'hi incloc, el punt de referència de la nostra senya d'identitat. El catalanisme i, per què no, el nacionalisme català s'ha vist sempre representat en la figura del Barça i com a tal ha rebut de part de l'Estat espanyol els més furibunds atacs precisament per ser el que és i representar el que representa. Només cal recordar el president Josep Sunyol i Garriga, assassinat el 6 d'agost del 36, durant la Guerra Civil pel sol fet de ser català i president del Barça.

Cal recordar també els intents d'espanyolitzar el club durant el mandat del dictador havent de canviar el nom pel de "Barcelona club de futbol". Ara, a la fi, un president m'ha retornat el que més havia enyorat els darrers anys. Exportar la catalanitat del Barça arreu del món. Que se sàpiga que el Futbol Club Barcelona és un club català i que el seu president defensa la independència del país, perquè estam farts d'aguantar les injustícies de l'Estat espanyol. El meu suport a totes les declaracions que, sobre el tema, has fet, Joan Laporta. Amb en Carretero o amb el que sigui, aquest País nostre es mereix gent que sigui capaç de dir ben fort i a on faci falta que només tenim un camí i aquest camí ens ha de dur directament a formar part d'Europa com a estat independent i si qui ho diu és el president del Barça, doncs ben vingut sigui.

Sens dubte això no agrada a l'estat espanyol perquè, si bé no ens estimen, tampoc no ens volen deixar sortir, faltaria més que se'ls acabàs la mamella que xuclen fa tants anys. Si criden que cridin, senyal que els cou allà on més els dol i això és bo per a Catalunya. Per acabar, només em queda demanar un favor al club: renunciau a totes les copes del "generalísimo". El Barça no es mareix tenir a les seves vitrines trofeus que duguin el nom del dictador. Així doncs, president Laporta, que sigui per molts anys, endavant i fora por que el País s'ho mereix.
Visca el Barça i visca Catalunya independent
Una forta abraçada.
ANTONI COLOMER I ALTIMIRA. Palma.

Per la democràcia a Hondures
Els 300 soldats que havien d'anar a l'Afganistan, que primer passin per Hondures, si més no, per "la hispanidad" i restablir la democràcia a un país que té molts de vincles històrics amb l'antiga corona de Castella. És el moment de demostrar que Espanya no deixa abandonat aquest poble, que comparteix uns valors comuns amb Sud-amèrica, no només de paraula sinó amb fets, com és alliberar el poble hondureny, que es troba sota la tirania.
Una vegada acabada la feina honorable de restablir el president elegit democràticament. Que tornin a Espanya, car l'Afganistan és cosa de l'imperi que per cert no fa res per la democràcia a Hondures. Atentament.
fRANCESC DOMÈNEC FERRER. Palma

Mendicitat
Som una dona major que viu tot sola. Estic esglaiada de veure la gran quantitat de persones que demanen almoina per dins Palma. No és que senti por, però pas pena pel dia en què algunes d'aquestes persones, desesperades, deixin de demanar i es dediquin a activitats més preocupants. Vull solucions ja!
M LLABRÈS. Palma