Cartes dels lectors

Això no és progrés, és estrès
I ja ho diu el meu home: si els grecs clàssics s'aixecassin de les seves tombes, es riurien d'això que nosaltres anomenam democràcia! Fa uns anys, el meu home i jo vàrem comprar un pis a Palma, al carrer de Joan Alcover, que vàrem pagar a preu d'or i les qualitats són més bé de metall barat i, des de llavors, els problemes no s'han acabat mai: parets massa primes, les canonades rebenten i tenim aigua pertot -fins i tot dins un dels ascensors-, les preinstal·lacions d'aire condicionat i la instal·lació elèctrica estan mal fetes; no tenim una porta tallafocs per sortir del garatge, sinó que és de pany i clau... Aquests són només alguns exemples de la mala vida que ens han donat els promotors i constructors; ara que és ben segur que n'hi ha un bon grapat que viuen la mar de satisfets i amb les butxaques ben plenes i a qui nosaltres, els ciutadans de cada dia, els importam ben poc. Molts de ciutadans ens sentim estafats per gent que només pensa de lucrar-se ella mateixa i dels altres se'n foten.

I quan semblava que els problemes a poc a poc s'anaven solucionant entre els veïns, aquesta primavera vàrem rebre una carta de l'Ajuntament en la qual se'ns informava que embellirien Palma, que uns dels carrers afectats era el nostre i que ben aviat hi començarien les obres. Així que hem hagut de suportar la pols, el renou de les màquines foradant els carrers, el trull del trànsit, la reducció d'aparcaments i sobretot -el que fa més mal al cor- ens han tallat els arbres, que eren formosos i feien molta d'ombra. Em sent molt indignada, ja que vàrem rebre una segona carta de l'Ajuntament en la qual se'ns informava que només tallarien els malalts, però els varen tallar tots. Ens hem de creure que tots estaven malalts? Així s'inverteixen els doblers dels nostres imposts? Ni les voravies ni els arbres del meu carrer no havien de menester ser arreglats ni tallats i, encara que sembrin arbres nous, quants d'anys passaran perquè tornin a ser grossos com els d'abans? Trenta, per ventura? I així s'han invertit els doblers del "Plan E", "embellint" de manera innecessària en lloc de millorar o fer nous parcs, per exemple.

El carrer de Joan Alcover no només no ha quedat embellit, sinó que ha quedat desgraciat, desert d'arbres o amb arbres molts petits, i el trànsit s'hi incrementarà amb un tercer carril i, malgrat tot, a mi m'hauria semblat bé sofrir totes aquestes obres i tots aquests inconvenients (hem hagut de suportar continus talls d'aigua, molts sense avís previ, dels quals ningú no s'ha volgut fer reponsable), si es ves un resultat com cal, però no és així. Per tant, em queda una sensació d'impotència molt grossa, una sensació que els governants fan amb nosaltres el que volen. No senyors, això no és progrés, és estrès!
GISELA S. NOGUERA SCHÜTZ. Palma.