Cartes dels lectors

Fa un temps vaig escriure unes notes sobre l'infantilisme crònic d'UNIÓ MALLORQUINA que després vaig llençar a la paperera amb l'esperança que el canvi en la presidència d'aquest partit n'afectaria també el creixement.

Davant la darrera ninada d'UNIÓ MALLORQUINA al Consell de Mallorca, vull recuperar algunes de les idees de l'esmentat escrit i compartir-les amb els lectors d'aquest diari, ja que on vaig a berenar els matins tothom passa de la política...

Tornem al tema: si no ho record malament, Unió Mallorquina va néixer fa vint-i- set anys. Son pare, Jeroni Albertí, segur que mai no imaginà que, a aquella criatura, li costàs tant créixer. Els presidents de torn del partit no es cansen de proclamar-lo com un de "centre" i no s'equivoquen, no pretenen altra cosa que ser el "centre d'atenció", ben igual que els infants. Si no, què pensau de les seves remenades de cul per desestabilitzar el Govern de les Illes? A mi, em fa pensar en la meva filla de cinc anys quan tenim convidats. Res no li va bé, el que ahir era bo avui és dolent, ens vol posar nerviosos i ho fa per cridar l'atenció i ser el centre de la festa. Després, quan se'n va la premsa, tot continua com una bassa d'oli...

Pens que el que està passant a UNIÓ MALLORQUINA és ben natural, és un problema de creixement. Els nous dirigents del partit són uns infants polítics, encara aferrats a la seva MAM.

I què pensau dels càrrecs de la formació que estan imputats? Res, cosa d'al·lots! Quí no ha robat de petit quatre pomes o uns albercocs a "s'hort del tio"? Qui no ha jugat a canviar cromos o a botiguetes?

No és la meva intenció jutjar ningú, però és evident que, després del seu passat patriarcal amb Jeroni Albertí i més tard amb el matriarcat de Maria Antònia, aquest partit pateix un problema de creixement per la sobreprotecció rebuda des del moment en què va néixer per part dels seus pares i dels germans grans PP i PSOE. Va fer bé el Sr. Albertí quan abandonà la presidència perquè albirà un nou lideratge, però ha fet bé la Sra. Munar de deixar la presidència sense tenir descendència? En tinc alguns dubtes i em remet als fets.

Convençut que "qui no pateix no creix", faria bé UNIÓ MALLORQUINA de passar un temps sense mamar de les institucions. D'altra banda, farà molt bé el Sr. Antich si és capaç de no entrar en el seu joc, convocant eleccions anticipades o passant a l'oposició.
Antoni Colomar Marí. Palma.