Cartes dels lectors

Contra aquest setembre falangista
Dissabte vespre Mallorca va pujar a Lluc. La festa del nom de Maria i el dia de Lluc enguany han coincidit. El 12 de setembre també és la Diada de Mallorca. L'endemà d'aquesta data, passat ja l'11 de setembre i just després del naufragi i abandó per part de Rosa Estaràs del vaixell anomenat PP balear, amb tota humilitat per part meva voldria comentar-vos algunes reflexions: Com és que a l'Estat espanyol no és il·legal la Falange, un partit feixista, amb una estètica i posada en escena violentes, que du símbols feixistes, oneja consignes anticonstitucionals i enyora la dictadura?

Com és que Estaràs se'n va i la substitueix el batle de Marratxí? Que no és aquell que disputava amb Delgado per veure qui figurava més, mentre s'onejaven per Palma àguiles imperials i banderes anticonstitucionals, proclamant consignes contra la cooficialitat a les Illes Balears de la llengua catalana? Com és que els càrrecs polítics d'un estat democràtic es passegen amb gent que no porta l'estendard constitucional i que braveja amb els símbols de la dictadura? Rosa Estaràs no hi va anar, a aquell aplec de camises blaves, i la varen criticar ambdós batles...
La dona havia pujat dins el Partit Popular des de l'època de Cañellas, una època en què, com a mínim, els polítics del PP balear que ocupaven les primeres files no eren de fora. Per exemple, no comandava cap Rodríguez ni cap Rodrigo de Santos. S'han llevat de damunt Cirer, Estaràs... i ara toca volar als joves batles engominats sota les ales protectores dels forans. Endevín un congrés popular calent, de baralles entre el senyor botifarra i el senyor apotecari; ja en parlarem.

Ja que ara la Diada de Mallorca és el 12 de setembre i a mi aquesta data no em diu res, tret que coincideix amb la de la batalla de la Porrassa, vull reivindicar una data que sí que m'agradaria celebrar: el 8 de setembre. És clar que la ideal seria la del 31 de desembre, però aquest setembre, entre la manifestació vergonyosa de Falange a Arenys de Munt, l'acomiadament d'Estaràs i les festes marianes, m'ha pegat un "atacó". M'indigna que des que Rodríguez tallava el bacallà a l'Ajuntament de Ciutat s'hagi vestit la festa de la Mare de Déu de la Salut de folklorisme blavero-floral estantís. Posats a fer festes a la patrona, recordem com va arribar i què representa aquesta Mare de Déu per a Mallorca.

La duia el rei en Jaume, en la seva nau, quan va arribar a Mallorca per conquerir-la. El monarca conta que s'hi encomanaren i els alliberà de naufragar durant la travessia, perquè una gran tempesta els sorprengué. El temporal els portà, en la vigília de dia 8 de setembre, davant Sant Elm i des d'allà planificaren allò que havien de fer per desembarcar i guanyar els sarraïns. Just després d'entrar i controlar Madina Mayurqa, ell mateix deposità la figura de la Mare de Déu de la Salut a la mesquita que hi havia on ara es troba l'església de Sant Miquel.
Vull recordar a Delgado que el rei en Jaume es deu remenar dins la tomba quan el veu fent el seu discurs patètic i grotesc a Santa Ponça, el dia del desembarcament. Igual que els blavers valencians, ell voldria tenir Jaume I de símbol. Ca, barret! Als mallorquins de bon de veres, no ens faràs combregar amb rodes de molí! Al nostre rei no, se'l pot honorar en llengua forana. No facis el ridícul, si vols.

La data del 8 de setembre lliga la nostra història nacional amb la història espiritual de la humanitat, una tradició mariana que ens remunta milers d'anys enrere, quan la salut, la fertilitat, el culte i el respecte a la terra preocupaven els homes arreu del món. És la festa de les verges trobades o, dit d'una altra manera, del culte a la terra, als fills futurs, a la renovació de la natura... Hauríem de construir el futur per als fills venidors respectant la terra i sense perdre la memòria del passat, del "nostre" passat. La festa mariana del 8 de setembre representa això. El rei en Jaume arribà a Mallorca en aquesta data i la tempesta no va poder desbaratar-los, ans al contrari, les forces de la natura el varen menar fins al punt idoni per tal de planificar amb èxit el desembarcament. "Terra, passat i futur" hauria de ser el nostre lema.
CATALINA BISQUERRA MORRO. Palma.