Palma25/08/09 0:00
TW
0

El misteriós independentisme de les illes X
El passat mes de març el Cercle d'Estudis Sobiranistes va publicar a Catalunya un estudi sociològic del perfil mitjà de l'independentista català. S'hi reflectien dades molt curioses, com que un de cada tres té el castellà com a llengua materna, o que dos de cada deu han nascut fora de Catalunya, la qual cosa sens dubte trenca molts tòpics. Això fa inevitable preguntar-se quin és el perfil d'independentista balear i aquí ens trobem amb una curiós misteri perquè aquest concepte no té el mateix significat per a tots.

Ni tan sols pot tenir nom, perquè per a una part d'ells el terme "Balears" és una imposició de l'Estat (tot i procedir ja dels antics foners). Hem de dir "illencs", malgrat el risc de confondre'ns amb els canaris, xipriotes o aleutians. Algú hauria de dir-los que la figura dels ajuntaments la va portar Felip V i que el concepte actual d'"Estat" ve del General Franco, sense que l'etimologia n'impedesqui l'ús. Però tant s'hi val: Balears, "caca". Deixem-ho en illes X.
Tampoc no podem parlar d'independentisme com a projecte polític autònom, ja que per alguns ha derivat una "deslocalització de la metròpoli". És a dir, canviar Madrid per Barcelona, i substituir una plàcida submissió per una altra més propera geogràfica i culturalment; però submissió, al cap i a la fi, sense cap canvi de mentalitat.

El misteri creix en defensar la pertinença als Països Catalans sense prèviament vertebrar l'Arxipèlag (balear), un objectiu molt més factible i indispensable de casa a una futura confederalització. Si sengles entitats no existeixen avui dia, costa entendre per què cal renunciar a aproximar les illes entre elles (per molt diferents que siguin) i, en canvi, posar tant d'èmfasi amb la identificació amb València o Catalunya. Per què cal defensar allò més difícil, descartant el menys complicat? I què hi ha de Catalunya? res no saben d'això. I encara més: creuen que som un país vertebrat, sense complexos i amb personalitat pròpia. Ni els sobiranistes catalans més acèrrims no plantegen una "annexió invasiva" de les Illes.

Són precisament aquests "catalans de Mallorca" els qui es deixen dur per "l'agregacionisme" al Principat, mantenint les mateixes conductes de sempre basades en primitives fílies i fòbies, canviant la rojigualda per l'estelada, i sense desenvolupar un mínim pensament social i intel·lectual vertaderament transformador. En 15 anys aquest "independentisme" mai no ha assolit un 1% de suport electoral, dinamita el tradicional nacionalisme balear, l'utopitza, el fragmenta o el duu a l'abstenció, amb una presència que mai no passa de testimonial. En resum, aquest independentisme és una X molt petita, marginal, i sobretot és un estorb.
MANEL GARCIA. Palma

Resistiu dunes de sa Canova!
Ahir eren els desgavells d'en Matas i cia, avui els d'aquest govern falsament progressista pel que fa a la gestió dels escassos i amenaçats espais naturals verges que encara ens resten. Tot ve per l'enorme indignació que em va pujar a la cara en veure sobre les dunes de sa Canova més de mitja dotzena d'individus sobre cavalls, amb capell de l'oest i creguts, per les animalades que feien fer als pobres cavalls sobre les dunes, de ser els guapos de la pel·lícula. Sota les potes dels equins una molt fràgil, amenaçada i, sobre els papers, protegida flora dunar. Tres tipus d'Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC), de protecció d'àmbit europeu, coincideixen a la zona d'afectació d'aquesta activitat: la de les crestes de les dunes movents, la de les dunes fixes de litoral i la de les dunes mòbils embrionàries. Hàbitats molt fràgils, amb una vegetació de representació molt escassa després d'anys d'assolar el nostre litoral. I ja no en parlem a l'àmbit europeu.

Ho sap la Conselleria de Medi Ambient a les ordres del Sr. Miquel Àngel Grimalt? Ho saben el cap i socis de govern del conseller Grimalt? Ho saben els del Ministeri de Medi Ambient, Demarcació de Costes? Ho saben els ajuntaments d'Artà i Santa Margalida? I tant que ho saben! Qui potser que ho haurien de conèixer i encara no ho saben són els recentment nomenats eurodiputats per a les nostres illes. Qui pot afirmar, en veure la perseverança en aquestes nefastes pràctiques, que les institucions públiques implicades tutelen el patrimoni natural protegit a l'àmbit local o europeu? Però, sobretot, com així ho permeten? A qui beneficia aquest devastador trànsit de cavalls per la zona dunar de sa Canova, Son Bauló i Son Real? Vist allò vist amb el golf de Son Bosc, i tants altres exemples, podeu comptar que els interessos econòmics deuen estar ben per damunt dels ecològics i deu ser el negoci de qualcú lligat a qualque partit polític qui hi fa l'agost: tampoc no hem de permetre que ens facin passar per beneits!  El principal temor de tot plegat, però, és que la indiferència de la població per aquests fets sigui allò que doni ales als irresponsables polítics de protegir aquests hàbitats. És per això que vull animar qui sigui observador d'aquesta destrossa inadmissible a criticar, xiular, fotografiar i denunciar els dolents de la pel·lícula. Que no són precisament els quatre ecologistes de sempre com deuen pensar alguns d'aquests polítics.
JOAN VICENÇ LILLO I COLOMAR. Alaró.