Palma18/08/09 0:00
TW
0

No volem sentència, volem independència!
L'Estatut del 2006 ja no resol els problemes de Catalunya i tampoc no preveu una defensa geopolítica dels Països Catalans. A més, amb el pas del temps s'ha evidenciat un encaix inviable amb Espanya que és contrari als nostres interessos. Per això, la propera sentència del Tribunal Constitucional (TC), tant si és bona com si no, ja no tindrà sentit i ja no caldrà que defensem l'Estatut. No caldrà perquè les institucions espanyoles consideraran, amb aquesta sentència, que ja no ens és possible evolucionar més enllà. Però sí que ho hem d'aprofitar perquè la societat catalana es manifesti donant una resposta unitària i massiva per reclamar la independència.
Així doncs, sorgeix la necessitat de trobar un lema que encapçali la manifestació.

Per una banda, no té sentit denunciar la sentència del TC, perquè l'acceptació de la via estatutària significa l'acceptació de la legalitat espanyola. Per l'altra, cal que el lema aposti per una sintàctica contundent, clara i concisa que respecti el context de la manifestació i, a la vegada, defensi que volem la independència. Vaig proposar el lema ‘No volem sentència, volem independència!' en un grup del Facebook, que ja l'ha adoptat com a nom del grup i està tenint una gran repercussió mediàtica. Per tant, sortirem a manifestar-nos per demostrar que no ens interessa la sentència d'una via estatutària morta, desgastada i fracassada, perquè el que volem és la independència. La independència d'uns Països Catalans lliures i sobirans.
GERARD BAJONA I MARQUÈS. Palma.

Com funciona la Conselleria d'Educació del Govern de les Illes Balears
És curiós que en una societat del benestar i democràtica ens trobem avui en dia amb reivindicacions que sembla que haurien d'haver expirat en el moment en què els nostres pares i mares van anar a votar la Constitució.
Que els infants tenen dret a l'escolarització ningú no ho posa en dubte; que els pares i les mares dels infants tenim dret a escollir el tipus d'educació que volem per als nostres fills i filles tampoc no ho posam en dubte. Que els que presideixen les institucions públiques han de vetlar perquè tots i totes tinguem els mateixos drets, les mateixes oportunitats, les mateixes garanties i estiguem en igualtat, algú ho posa en dubte? Doncs sí. Totes aquelles famílies que trobam que els nostres fills i filles han quedat sense una plaça a l'escola pública posam en dubte la feina feta pels responsables de la Conselleria d'Educació i de la Delegació Territorial d'Educació. Una mostra clara que en alguns casos l'Administració pública no funciona així com ho hauria de fer.

Una administració que no disposa de prou places d'escola públiques, una administració que no pot donar ni garantir les mateixes condicions a les famílies que ens han atorgat escoles concertades obligatòriament (conciliació de la vida laboral i familiar), una administració que no té en compte els principis i valors de les famílies (ideari d'una escola assiganda), una administració que no pot garantir ni enguany ni d'aquí a tres una plaça a l'escola pública... pensam fermament que és una mostra clara de la manca de planificació, la manca de compromís amb la societat i una mostra clara de com en alguns casos el funcionament de l'Administració pública és molt dolent i que els qui la dirigeixen sovint es mouen més per projectes i propostes que els treguin els problemes de damunt i els puguin donar vots que no pas per projectes i propostes que, tot i ser arriscats, van en benefici de la societat per la qual fan feina i la qual els va donar la confiança per ser al lloc on són.

Les famílies afectades no podem entendre com un equip que forma part d'un partit polític d'esquerres i progressista es nega a obrir aules a l'escola pública i ens "col·loquen" els nostres fills i filles a escoles concertades, una de les quals és catòlica. Les famílies que estam fora del sistema, perquè no ens hi volen dins, ens sentim marginades per part de les autoritats pertinents, ja que no se'ns donen les mateixes condicions que a la resta de pares ni les mateixes oportunitats per als nostres fills. Ens treuen del sistema perquè els sobram, els feim nosa i és més fàcil treure'ns a nosaltres que reorganitzar els concerts que tenen amb alguns centres.
GRUP DE FAMÍLIES AFECTADES PER L'ESCOLARITZACIÓ DEL CURS 2009-2010. Palma.

Els atemptats
Crec que la gent està curada d'espants. Pocs dies després dels atemptats terroristes a Palmanova i a Palma, la normalitat és absoluta. Ho not en els ciutadans i ho not en els turistes. La vida es desenvolupa com si res no hagués passat. I crec que aquesta normalitat és l'autèntica derrota dels terroristes. Posen bombes per, al final, no aconseguir res que no sigui el patiment de les famílies dels morts. Però si es pensaven que Mallorca es paralitzaria o cauria dins la histèria, anaven ben errats. I això no va només per ETA. El terrorisme islàmic, amb la seva cadena de suïcidis absurds, no ha obtingut pràcticament res en benefici propi. Ha vist la derrota dels talibans a l'Afganistan i el penjament de Saddam a l'Iraq, però cap dels seus objectius no s'ha complert. ETA hauria de reflexionar sobre el que està fent, perquè la mort ja no és una arma.
ANTÒNIA OLIVER. Palma.