Cartes al director

L'Estadi Balear
El 8 de maig de l'any que ve farà cinquanta anys que s'inaugurà l'Estadi Balear. Seria aquest el moment idoni perquè, d'una vegada, els balearicos oblidàssim totes les rancúnies, tots els vells greuges i totes les ofenses i intentàssim cercar el camí que ens dugués a la unió definitiva? Des de la perspectiva de complir cinquanta anys, hauríem d'aprendre la lliçó que ens donaren els balearicos que ens han precedit. Recordau que l'any 1958 l'amenaça de desaparició del club era un fet real. La propietat del camp de Son Canals havia interposat una demanda judicial de desnonament contra l'Atlètic Balears i el club tenia poques possibilitats, per no dir cap, de guanyar el litigi.

Aleshores, molts aficionats encara tenien ben present que al començament de l'any 1941 la urbanització del camp de la Punta, al vèrtex de l'inici de les carreteres de Sóller i de Valldemossa, abocava el club Atlètic a la desaparició. Els diàlegs, les reunions de directius d'aquest amb representants del Balears féu possible la fusió les dues entitats i en certa manera la que havia fundada el senyor Antoni Fortesa no es va desfer, ja que té continuïtat en l'Atlètic Balears actual. El 1958, quina solució hi havia per tal que l'Atlètic Balears no desaparegués? Molt senzilla: construir un nou camp. L'empresa no era gens fàcil; millor dit, era impossible. Però el miracle es va produir: una animosa junta directiva encapçalada pel senyor Rafel Vaquer Julià (mai no he comprès per què l'Estadi no du el seu nom) començà a fer feina.

No varen necessitar cap universíada. En una multitudinària assemblea de socis i simpatitzants, es va aprovar l'emissió de mil títols de 10.000 pessetes i mil més de 5.000. Una barreja de balearicos, partidaris i senzillament persones que pensaven que era una bona inversió va subscriure gairebé la totalitat dels documents. Així va ser possible l'adquisició dels terrenys de l'Hort Nou, construir el camp i enllumenar-lo. Des de la data de la reunió que va decidir la creació d'un nou camp fins a la inauguració davant el Birmingham, només varen transcórrer quinze mesos! Què se'n va fer, d'aquell esperit? No havien passat gaire anys des d'aquell joiós 8 de maig de 1960 i les desavinences entre les juntes de propietaris del camp i les juntes directives del club ja enterbolien l'ambient esportiu.

A hores d'ara sembla que el temps no ha passat. Els retrets, els "i tu més", els insults, les sortides de to, són el nostre pa de cada dia. No hi ha cap manera de fer que ambdues parts s'asseguin d'una vegada amb els peus davall la taula i, firmant (i complint) allò que sigui, arribin a un acord definitiu? Mirau, hi ha un fet que és inamovible: l'Estadi Balear és inviable i no te raó de ser sense l'Atlètic Balears i a l'inrevés. Crec i esper que la proximitat d'un aniversari, que voldríem que fos un esdeveniment de goig, de gaubança i de record, ens serveixi a tots per reflexionar. El camí que ara se segueix no du enlloc. Millor dit, sí que du a un indret: a la fosca, a la desaparició, a l'oblit...
ANTONI SALAS FUSTER.

Tres apunts ràpids
Primer: a qui se li ha acudit emetre una pel·lícula plena de sang, violència i mutilacions al parc de la Mar, a les deu de la nit de dia 5 d'agost? El film es deia Repo! The Genetic Opera, tot un sofriment visual que no m'esperava veure mai davant de la Seu. Hi havia pares amb els seus fills -pobres criatures-, que van haver de sortir corrensos amb les mans a la boca per no treure tot el sopar damunt les cadires. Per a les pròximes edicions, per favor, una mica més de sensibilitat.

Segon: si dic que les bandes terroristes també pateixen persecucions, tortures, morts i sofriment pels seus presos, al cap de mitja hora tinc la Policia a ca meva. Encara tinc sort que això ho hagi dit el bisbe Setién, amb el silenci explícit de la majoria dels seus companys. El fet que un dels bisbes més influents de tot l'Estat espanyol declari sense complexos la seva comprensió per ambdues parts del conflicte basc ha deixat submergida en l'ambigüitat moral l'Església d'aquella regió. Ja s'ho faran.

Tercer: tots aquells que associen nacionalisme amb terrorisme haurien de reconèixer que tots els rèdits polítics del nacionalisme espanyol han estat guanyats sempre des de la concòrdia. Per exemple, amb la desaparició voluntària del grup Terra Lliure l'any 1995 es va iniciar l'etapa nacionalista catalana més notable de la seva història recent, fins i tot s'arribà a la progressiva substitució de les forces de seguretat de l'Estat pels Mossos d'Esquadra. Catalunya ha fet que Espanya sigui pràcticament federal i asimètrica, amb un estatut que li concedirà privilegis propis d'una nació, sense cap esforç i amb un govern socialista dirigit per un andalús. Ni en els pitjors malsons de la dreta, sincerament.
JUAN M. SÀNCHEZ. Palma.