Cartes dels lectors

Record del professor Torres Esbaranch
Fa pocs dies he rebut la notícia que aquest estiu ens ha deixat el professor Torres, que vaig conèixer en les classes que impartia de l'assignatura de grec quan jo estudiava a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB, allà a la primeria dels anys noranta. Amb un cert retard, com qui llança una botella amb un missatge a la mar d'aquest món tan saturat d'informació, presses i grapades, m'agradaria fer un particular i modest elogi d'aquest professional. I si casualment arriba a algun dels seus familiars, que servís també d'humil mostra de condol.
Quan els alumnes que cursàvem la llicenciatura de Filosofia triàvem l'optativa de llengua grega, érem més o manco conscients de la importància d'aquest idioma en la nostra formació. Si bé no deixava de ser una aproximació introductòria per qüestions d'horari i per les possibilitats de dedicació que teníem, el professor Torres es va oferir a qualsevol tipus de consulta fora de l'horari lectiu.

Ell exigia un mínim, però qui hagués volgut perfeccionar i augmentar el ritme d'aprenentatge haguera trobat la seva col·laboració. Si bé particularment no vaig assolir massa nivell més enllà dels treballs de traducció més elementals de la clàssica gramàtica de Berenguer Amenós -amb qui Torres havia treballat d'ajudant-, sabia que en cas de voler envestir la traducció dels textos més avançats del llibre d'exercicis Helade tenia garantit el suport del professor. Un professor que tenia una consciència clara de les limitacions i possibilitats del seu programa lectiu però que no posava entrebancs als qui hi volguessin aprofundir. "Allò bell és difícil", en transcripció macarrònica: Hale pata kala. Era un apassionat del món grec com ho demostrava la seva magnífica traducció de Tucídides que alguns vàrem llegir amb fruïció, aparell crític inclòs, en la canònica col·lecció de Gredos. Dels diversos professors que he tengut que posaven com a lectura obligatòria un llibre publicat per ells, Torres era el que ho podia fer amb la cara més alta, tant per la qualitat de la seva feina de traductor com pel contingut, els quatre volums de La història de la guerra del Peloponès suposen una excel·lent presa de contacte amb la civilització grega.

El professor ens contava que la seva altra gran passió era Estrabó, i durant una partida d'estius en viatges familiars anava trescant amb el seu cotxe els indrets de la geografia que retrata en les seves planes aquest altre gran clàssic. Una vegada que plovia mentre fèiem classe, es plantà davant la finestra i recità uns versos en grec de L'Odissea sobre les tempestats... Aquell any, alguns dels alumnes havíem d'emprendre un viatge d'estudis a Grècia amb els companys d'història i Torres ens facilità amablement tota casta d'informació i suggeriments. No vaig tenir cap altre contacte més enllà de l'estrictament acadèmic amb aquest senyor i tal vegada la meva sigui una opinió purament personal i subjectiva, però per mi que va ser un bon humanista.

Ara hem de vetlar si les universitats s'estan convertint en sucursals ideològiques del Google, les grans corporacions i la banca. Si un recurs, la informàtica, el finançament, està esdevenint una metodologia, una finalitat, acabarem mal parats. Professors com Torres em varen transmetre una vivència directa i profunda de la seva matèria sense Powers Points i sense haver de justificar la utilitat pràctica o mercantil del seu saber. Descansi en pau en la seva Ítaca i que si el paradís existeix sigui semblant a aquell que somiava Borges: una infinita biblioteca. Ben segur que l'eternitat també és poca per als qui estimen els llibres i la cultura.
MONTSERRAT ALCARAZ VICH Campos.