Palma11/08/09 0:00
TW
0

La variant del port de Pollença tindrà gens de sentit?
Aquest títol encapçalava una carta que sortí publicada ara fa un any en diversos mitjans de comunicació, en la qual reflexionàvem sobre el perquè de la construcció d'una ronda faraònica que suposà la destrucció d'una zona tan bella com era el camp de Llenaire. L'única possible explicació de la gran ronda i el seu impacte l'oferí el Sr. batle en la inauguració de la GRAN VARIANT, en què comunicava a la premsa que es deixaria la primera línia per als vianants i per al trànsit dels veïns. D'aquesta manera podríem trobar el sentit que ens demanàvem en el títol.
Una de les raons que esmentava el batle per justificar la nova construcció i desviar-hi el trànsit era evitar els accidents que hi havia hagut, i greus. Un any després, aquesta promesa no s'ha complit. La variant està construïda i l'abundant trànsit que passa per la primera línia continua sent un perill. Tanmateix, i per desgràcia, érem incrèduls amb les declaracions del batle, d'aquí el títol de la primera carta.
Els veïns de Llenaire volen unànimement l'ús per als vianants de la carretera, en una zona on no hi ha interessos econòmics, atès que és de caire residencial. Per tant, dur-la a terme no seria gens conflictiu.

La situació actual és:

1r. La primera línia de Llenaire conserva pràcticament la mateixa densitat de trànsit.

2n. Molts dels cotxes, autobusos, camions... superen la velocitat permesa, per la qual cosa perilla la seguretat dels residents.

3r. La contaminació acústica és molt alta tant de dia com de nit, cosa que impedeix el descans.

4r. Tot això ha ajudat a la degradació de la platja i del pinaret de Llenaire.

5è. La gran ronda està gairebé solitària... No, molt ben acompanyada de nombrosos fanals.
Quin sentit tenia realment fer la variant i destrossar aquest paisatge? Quin sentit tenia aquesta enorme inversió econòmica? I tot això sense esmentar els perjudicis que ha provocat a la zona de Gotmar.
Aquest és, doncs, el títol d'aquesta carta: LA VARIANT DEL PORT DE POLLENÇA HA TINGUT GENS DE SENTIT?
Nosaltres encara no l'hi hem trobat...
FRANCESCA ARMENGOL I COLL. Pollença


L'obelisc a les víctimes del Baleares, destrucció gratuïta?
No puc entendre com encara hi ha gent que desitja destruir el monòlit. No n'hi va haver a bastament durant la guerra? Els intensos, inhumans i arbitraris bombardejos a les ciutats i pobles per part dels colpistes, i els incendis i saqueigs d'esglésies a la part republicana per part d'alguns grups d'incontrolats, varen suposar una pèrdua incalculable i irrecuperable del nostre patrimoni. La guerra va acabar fa 70 anys, les petjades de tan greus episodis són part de la història, ja es va destruir massa. La restitució de la dignitat i dels drets de les víctimes passa per un altre camí, per una actitud assenyada de reparació i d'ajuda per part de les institucions. La revenja fou el motiu i la culpa de tots els crims i de la repressió durant la guerra i la postguerra. Demanar justícia és una passa endavant, demanar revenja n'és una endarrere. El possible enderrocament no dignifica res. Després de 70 anys de la maleïda guerra, en la qual cap de nosaltres no va participar, ja no hi ha espai per al rancor.

Els edificis, les construccions tenen el significat que nosaltres els vulguem donar, i al mateix temps són com els fulls d'un llibre que ens recorden el passat. El tristament cèlebre mur de Berlín, conegut com el "Mur de la Vergonya", va esser construït per la RDA, que l'anomenà: "Mur de Protecció Antifeixista". Curiosament els intransigents, els feixistes, i els que mataven els que intentaven botar-lo cercant la llibertat eren ells. "Tothom veu la busca en l'ull d'altri". El 1989, el mur es va enderrocar, es va aconseguir la reunificació de la ciutat i de les famílies. Però es van respectar 1,30 quilòmetres de mur, una vegada contextualitzat amb pintures de 118 coneguts pintors, i s'ha convertit en senyera de germanor, galeria d'art i visita obligada dels turistes. Tant és així que fins i tot un tram del mur s'ha instal·lat com a monument a Brussel·les, davant el Parlament europeu. Ara el tram de mur respectat evitarà l'oblit, servirà perquè les futures generacions coneguin la seva història.

Els blocs de marès i el ciment que componen el monòlit de la Feixina tindran el significat que nosaltres els vulguem donar. El perill són les persones, la seva ideologia i els seus comportaments. El monòlit ha d'esser el llumí que ens mantingui desperts, a l'aguait, vigilant els polítics que tenen massa ganes de comandar. Els que no respecten les decisions democràtiques del seu partit, els que no respecten la llengua i els costums del seu poble.
Si no hi hagués el monument a les víctimes del creuer Baleares, no coneixeríem part de la nostra tràgica i maleïda guerra. Per ventura els ciutadans coneixen el nom i els fets d'altres vaixells de la guerra?
BENET BOHIGAS I MORENO. Palma