TW
0

ORA
En primer lloc voldria demanar a les "persones" que han pensat posar ORA a més carrers: teniu aparcament privat a la feina, no és ver? Alguns venim dels pobles de devora Palma i no podem emprar el transport urbà amb tanta facilitat. Encara més es dificulta si, a sobre, has de deixar el treball escapada perquè els teus fills surten pràcticament a la mateixa hora que tu de l'escola i tens 35 minuts per arribar-hi. En un primer moment es va dir que s'ampliaria l'ORA a les zones comercials, però és mentida. Ho fan on els convé i on veuen que poden recaptar doblers sense pensar les dificultats que creen a la gent que hi va a fer feina. Jo, per desgràcia, no tinc un sou que em permeti llogar un aparcament. Què he de fer? He de deixar de treballar? Jo em deman: per què pagam un impost de circulació? Per a mi és un gran problema la idea de regular amb ORA Foners i els carrers pròxims.

Què ha passat amb l'aparcament que hi havia al costat de GESA? Per què està tancat? La veritat és que l'única cosa que em demostren és que pensen ben poc en la gent que es trasllada a Palma per fer feina i que, malauradament, no pot anar-hi en transport públic. Només es preocupen per poder aconseguir més doblers. Per què no deixen a les persones que hi desenvolupam la nostra feina pagar una targeta d'ORA com els residents? Així podríem provar que treballam dins la zona tot i que vivim a fora. Sigui com sigui, han de trobar-hi alguna solució i tenir en compte una miqueta més els que sofreixen les dificultats del tema de l'aparcament.
MARIAN BENNASAR.

Policia
Quan sent que un responsable d'un servei públic emprèn accions per millorar-lo, exigint dels funcionaris l'acompliment de les respectives obligacions fins i tot vigilant puntualment aquells que les puguin defugir, no puc fer res més que agrair-li la iniciativa i donar-li el meu suport més ferm. Conec el cap de la Policia Local de Palma i no tinc dubtes sobre la seva honestedat i la seva vocació de servei. No tinc amistat amb ell, perquè és d'aquelles persones que coneix el que pot significar tenir amics en aquesta illa nostra si tens segons quines feines. També conec l'Ajuntament de Palma i, com altres institucions i empreses públiques illenques, arrossega des de fa anys una part de treballadors que no és capaç de veure més enfora del seu llombrígol, allà on som els ciutadans que hem de menester els seus serveis.

Tenint en compte tot el que està passant en el món laboral, els fets que s'estan registrant a la Policia Local han de ser valorats amb molta prudència. Cal demanar als sindicats que pensin en les seves obligacions envers tots els treballadors, els quals són els més dependents dels serveis públics perquè no en poden triar d'altres.
Preocupa la manera de difondre aquestes notícies, que de vegades només tenen el caire de l'informador més pròxim al periodista, i també les repercussions que puguin tenir sobre els polítics, que sovint obliden la seva obligació de servei públic quan els ataquen des dels mitjans de comunicació.

Els jutges resoldran amb objectivitat les demandes presentades, però: seran capaços els responsables polítics de donar suport, per una vegada, a aquells que intenten millorar els serveis de la ciutat? Sabrem destriar els ciutadans allò que obeeix a conveniències d'uns pocs d'allò que hauria de ser d'interès comú?
Ho veurem ben aviat.
JOAN PERICÀS O'CALLAGHAN.

Malparits
Una colla de malparits assassins ha sembrat de sang i de dolor les famílies de dos guàrdies civils i tota la societat mallorquina. Delinqüents tocats per la bogeria de destruir i matar tots els que no pensin com ells n'han estat els culpables. Mallorca és fràgil perquè som gent de pau i de viure la vida tranquil·lament i deixar fer. No podem pensar que ningú ens desitja la mort. Ara bé, em preocupen els sentiments de venjança que s'expressen aquests dies al carrer, als bars i a la premsa. Alguns comentaris sobre com han de matar els assassins m'esgarrifen. Podem odiar amb força, és un sentiment humà, però la revenja genera més venjança i violència. Fins i tot, pot suposar injustícies i víctimes innocents. La justícia i els comportaments democràtics són les actituds que deuen imperar entre nosaltres.

No podem pensar ni actuar com ells: demanar venjança i mort. No podem deixar en mans dels nostres instints la justícia. Hem de desitjar -i, si és possible, col·laborar-hi- que trobin aquests miserables sense ànima -més valdria que no haguessin nascut- i la justícia els apliqui sense concessions ni atenuants els centenars d'anys de presó que els pertoquen. És a dir, que no en surtin mai i que no tornin a gaudir de la societat que odien, menyspreen i amenacen. No es pot negociar amb aquesta gent, no es pot negociar amb qui, com a premissa, t'imposa les seves condicions i t'amenaça a tu i la teva família si no et rendeixes. En aquest cas, només pots lluitar amb les mesures democràtiques o acotar el cap i acceptar la ignomínia de les seves imposicions. Som nosaltres, des de la legalitat i la democràcia, els que els hem de dir què han de fer. Les víctimes eren joves treballadors al servei de la societat, amb els seus problemes, desitjos, il·lusions i projectes. Respectem el dolor dels seus parents i amics. Que ningú no l'empri per a exaltacions patriòtiques. No deixem que cap polític pugui fer reviscolar actituds i fantasmes nacionalistes rancis, d'èpoques passades.
BENET BOHIGAS.Palma