TW
0

Els independentistes no maten, maten els assassins!!!
Primer de tot vull condemnar fortament l'atemptat perpetrat per la banda terrorista ETA a Palmanova. Pens que un assassinat, comès en el marc d'un règim democràtic, mai és justificable. És una barbaritat cercar arguments per justificar la mort quan estam en un estat de dret, i pens que tot assassí hauria d'acabar a la presó i passar-s'hi molt de temps. Una vegada dit això, vull destacar que no som els independentistes els que matam, no som els independentistes els que justificam els actes terroristes, si de cas són els espanyolistes els que tenen la intenció de fer veure que tots els independentistes som iguals de dolents que els etarres. Dic això ja que em poso en la pell d'algú que no sap res sobre el que ha passat, per exemple, el cas d'un estranger desinformat, o el cas d'un nin que no entén del tot el que passa al seu voltant.

Pens que és habitual que en aquests casos, si l'estranger o el nin pregunta per què fa això ETA, o precisament pregunta a veure qui són els que han matat en aquest atemptat, la resposta habitual sol esser: "Han estat uns bascs independentistes i maten gent per aconseguir aquesta independència" . I tot i que aquesta resposta no és errònia, ni té per què ser malintencionada, crec que indueix a confusions, ja que molta gent fa una extrapolació "fàcil" i automàticament passa a relacionar independència amb atemptats i assassinats. I és això el que no m'agrada, perquè no només és fals, sinó que és una acusació en tota regla a una gent que pacíficament defensa la seva ideologia política i que com que pensa que la seva llengua i la seva cultura estan en perill, per això són independentistes, però per res no defensen la barbàrie i el terrorisme d'ETA, ni cap altre tipus de terrorisme.

M'atreviria a dir que els independentistes pacífics, els que cercam la independència per la via de les urnes i sense fer mal a ningú, som un dels col·lectius que més motius tenim per condemnar i maleir els atemptats que comet ETA, ja que com a humans que som, ens fa mal com a qualsevol altra persona, perquè la mort sempre fa mal, i més si és provocada per un assassinat i els morts són joves, que tenien tota la vida per endavant. Però a part d'això, als independentistes ens fa un altre mal evident, atès que ens hem de justificar i defensar i aclarir que nosaltres no som assassins, i hem de deixar ben clar que condemnam el terrorisme, ja que de qualsevol persona se suposa el seu rebuig al terrorisme, però als independentistes ja se'ns mira malament, pareix que som sospitosos de defensar o justificar els etarres. Per tant, a part de patir el dolor de la mort de gent innocent, ens hem de defensar de gent que per ignorància o per mala llet ens té per assassins en potència o per defensors del terrorisme.

És per això que sempre he sentit un odi molt fort cap a ETA, perquè jo ja vaig néixer en democràcia i tots els atemptats d'ETA els he trobat fastigosos i denigrants; a sobre, ETA ha fet que molta gent vegi els independentistes com a còmplices dels assassins i m'he vist obligat a defensar-me d'acusacions molt fortes!
PD: és curiós, però quan passen aquestes coses, un pensa "potser ara ens respectaran més als independentistes pacífics, potser ara ens valoraran per defensar en pau les nostres idees i per condemnar els que les defensen amb violència", però no. Seria lògic que la gent pensàs: "Tanta sort que no tots els independentistes són com ETA i la gran majoria defensa la seva posició a les urnes". Doncs no, la gent prefereix pensar que tots els independentistes som iguals i que, encara que no ho diguem, tots ens alegram dels assassinats que comet ETA. I això és una aberració!
Ja per acabar, vull donar el condol a familiars i amics de les víctimes.
MARTÍ TORRENS MECA 

Carta a Salvador Galmés
Fa uns dies vaig poder llegir una carta de Salvador Galmés en la qual es parlava d'una manera molt injusta del fet que la parròquia de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor projectàs la construcció d'unes torres neogòtiques a l'esmentada església. No em posaré a discutir si l'import pressupostat, 1,7 milions d'euros (i caldria comprovar si realment és aqueixa quantitat, ja que fora de l'Església tot s'engreixa i serveix d'excusa per generalitzar) frega les llacunes de les normes ètiques. El que no és disculpable, ni tan sols perdonable, és acusar l'Església de no preocupar-se de la gent pobra. Puc afirmar, Sr Salvador Galmés que si algú es preocupa de la gent necessitada en aquest món és precisament l'Església catòlica; que ho pregonin en veu ben alta les víctimes de la nefasta política econòmica de Zapatero que, mentre es perd en la prepotència de les paraules buides, acudeixen cada dia als convents, a les parròquies i a les ONG catòliques a cercar per menjar.

Sincerament, hi ha persones que tenen molt prompta la llengua per criticar (allò trist és que, per més inri, aquestes persones i institucions es creuen amb tot el dret d'acusar d'allò del que no en tenen ni la més petita idea. Per acabar, si encara hi ha pobres no és perquè l'Església catòlica no hi faci un esforç sobrehumà, sinó perquè certes persones i institucions (polítics com el Sr. Solbes que, endemés d'endur-se una pensió d'uns 13.000 euros, té dues pensions més). Vull recordar, i ho dic amb la cara ben alta, que si algú duu a terme accions de solidaritat i d'ajuda als necessitats (també vull remarcar que Càritas està saturada) és l'Església catòlica, malgrat que sigui víctima de tantes acusacions generalitzades de mans, sobretot, d'aquells que no fan res per alleugerir les situacions de penúria del món.
JOAN LLORENÇ AMER COMES. Pòrtol.