Palma02/07/09 0:00
TW
0

Carta oberta al Sr. David Díaz, secretari general del sindicat USO
Segons he pogut llegir a la seva pàgina web, tant la Carta Fundacional com la Declaració de Principis de la Unió Sindical Obrera diuen que rebutgen el sistema capitalista i també qualsevol partidarisme. Si és realment així, no puc entendre de cap manera com poden donar suport a una manifestació contra la nostra llengua, promoguda pels representants més evidents del capitalisme dins les Balears i defensada per les ales dretanes més radicals del nacionalisme espanyol.

És una inconseqüència greu, que ofèn el sindicat i sobretot els obrers de les Balears que diu que representa. Si fos una persona honorable, això suposaria una dimissió. Allò més trist és que no dimitirà ni demanarà disculpes, ni tan sols serà qüestionat. Per tant, molt menys rectificarà. Ara bé, tots sabrem de quin punt se calça, per a qui fa feina i de qui s'alimenta. És clar que no representa els obrers de les Balears, ni els drets col·lectius d'un poble, que segurament vós no apreciau. Sindicalistes de les Balears d'USO, una de dues: o canviau l'ideari que teniu o treis a fora els que incompleixen principis tan essencials.

A un secretari general d'un sindicat, li correspon saber que la imposició d'una llengua és el que hem patit durant segles els mallorquins i que els que s'han d'adaptar són els que han vengut a viure amb nosaltres i no els que tenim les arrels en aquesta terra i cultura. O no ho sap, això, i encara viu a la "España una, grande y libre" de Franco i fa comparsa amb els seus hereus? Per favor, no us justifiqueu amb el dret individual d'elecció perquè mostrareu més el llautó i demostrareu més clarament que no podeu representar els interessos del col·lectiu dels treballadors.
De passada, sou mallorquí?
Mariano Moragues Ribas. Pina.

Europa, en contra

Les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg que avalen la política de l'Estat espanyol pel que fa a les il·legalitzacions dels partits de l'esquerra independentista basca, no sé per què, em fa recordar aquella no solidaritat dels estats o institucions europeus a la Segona República Espanyola. L'omissió en l'ajuda i la manca d'ingerència, poruga i irresponsable, va ajudar a créixer el més devastador feixisme europeu mai conegut. No crec que avalar la marginació activa, l'apartheid, de milers de votants bascos, europeus, sigui garantir la pràctica dels drets humans a Europa i en canvi crec que significa donar aire a la imposició de polítiques no democràtiques i repressives més properes al feixisme que a aquesta pobra democràcia filla seva.

La sentència es resol en contra d'un territori en què existeix un conflicte polític marcat per la voluntat, d'una gran part del poble basc, de no renunciar al dret d'autodeterminació i a la independència d'Espanya i França. Realitats que s'haurien de tenir molt en compte en una Europa que volgués ser alguna cosa més que un grapat d'estats capitalistes poc democràtics i menys solidaris. Amb tot, les passades eleccions europees, poc legitimadores pel que fa a participació, constataren l'avançament de les ideologies més dretanes i feixistes. Sens dubte, l'Estat espanyol s'hi ha de trobar a plaer en aquest nou escenari: aquest aval i d'altres que probablement vindran constaten un seriós retrocés pel que fa a les ànsies de llibertats nacionals dels pobles sense estat i, per tant, dels seus ciutadans. N'hauríem de prendre bona nota si allò que pretenem és reunificar els nostres territoris i exercir la nostra llibertat com a poble. Ara sabem que, lluny dels cants de sirena d'antany, Europa, la tenim ben en contra.
Joan Vicenç Lillo Colomar. Alaró.

"En versió laica"

El català Vicenç Ferrer, que dedicà la seva vida a "donar vida" a qui en tenia ben poca, acaba de morir. No crec que estàs cansat de viure, més aviat tenia afany de fer-ho més anys. Ara bé, aquest "sant" no és de la devoció de Roma ni de la Companyia de Jesús. Havia quedat reduït a "laic". El pobre ja no pot fer mai la talla d'un sant. Per això, ni l'Església jeràrquica ni el seus germans jesuïtes poden nomenar-lo com un cristià valent, desprès, intel·ligent i de sentiments humanitaris. Bé, si no m'equivoc, aquest personatge que ha salvat pobles, que ha donat canyes de pescar (i ensenyat a manejar-les) en lloc de peixos a punt de coure, aquest home valent per respondre a la seva consciència, va haver de "sortir" de l'armari, de deixar el Dret Canònic i de posar banyes a la Santa Mare per unir- se a la santa prostituta església i poder fer tot el bé que tots sabem que va fer en vida.

És possible que la santa obediència l'advertís que no era per a aquell tipus de feina que rebé la missió de la Companyia: "havia d'evangelitzar". Així, un es pregunta: què deu ser evangelitzar segons l'Evangeli de Jesús?
Jo també, com a capellà "reduït" a laic amb molta d'honra, vull pregar des de les pàgines d'aquest diari a "sant" Vicenç Ferrer (no verge, ni màrtir) que ens prepari un apartat de la glòria, perquè els "judes" segons Pau VI -o els desertors segons la Santa Església- puguem arreplegar-nos amb les nostres dones i fills.
Ànim, capellans, frares i monges. Tenim un nou patró: la nostra festa, el 22 de juny.
Pere Barceló. Puigpunyent.