Palma30/06/09 0:00
TW
0

Les conseqüències d'un viatge de final de curs a Mallorca i el trajecte amb vaixell que no foren allò que s'esperava Al voltant de cinc-cents joves van desembarcar a València ahir de matinada sis hores més tard del que estava previst en un viatge d'estudis amb destinació Mallorca. Per començar, la naviliera Iscomar va prometre animació i música al vaixell, cosa que els passatgers no van veure complerta després del seu embarcament. Les condicions del trajecte d'anada van ser infrahumanes. La tornada cap a València, en va deixar encara més a desitjar. Amb 24 hores d'antelació, la companyia Iscomar va avisar els responsables que el vaixell -que suposadament anava directe de Mallorca a València- feia transbord a Eivissa, on els passatgers tenien vetat desembarcar-hi.

Molts dels joves afectats i els seus pares van cridar Iscomar per queixar-se dels precipitats canvis i de les llastimoses conseqüències, ja que molts no disposaven de suficients diners per passar imprevisiblement un dia sencer al vaixell. Les respostes de la naviliera van ser ambigües i tan sols se'ls va dir que al contracte s'afermava la legalitat de canvis d'horari o vaixell en el darrer moment per motius de força major (que no van ser capaços d'explicar en cap de les trucades).

El vaixell va embarcar a l'hora prevista (les 12 del migdia) i la majoria d'estudiants es van haver d'ajeure on van poder. Passadissos, cobertes, fins al mateix "hall" de l'edifici plens de joves tombats al terra en pèssimes condicions. Una petita minoria va disposar de camarots compartits que van ser determinats per sorteig. No se'ls va oferir menjar al vaixell i molts (els que encara tenien diners) van haver d'invertir-los de nou en el restaurant de la nau. Segons allò que estava previst un dia abans, el vaixell va estar parat al port d'Eivissa durant 4 hores i mitja, cosa que obligà els passatgers a quedar-hi dedins. L'embarcació va arribar a València a les 2 i mitja de la matinada, mentre passatgers i pares (que feia hores que hi esperaven) emetien reiteratives queixes al servei ofert.
Maria Andrés Martí.

Gràcies Vicenç per ser un home sant
Estimat Vicenç, dissabte passat tots els diaris deien que havies mort, jo no m'ho he cregut, la premsa sovint s'equivoca. Vaig tenir la sort de conèixer-te a l'Índia, el teu país d'adopció, a la Fundació. Tenies la figura d'un home feble, emperò la teva vitalitat era de ferro, d'idees clares, modest, accessible, tothom que s'acostava a tu era atès amb la cordialitat que et caracteritza. Això em donà l'ocasió de tenir una llarga entrevista a casa teva. Els teus gestos, el teu xerrar pausat, el somriure bondadós, les respostes sempre meditades, el teu especial humor... em van tocar la fibra, em va fer pensar molt. Ets un home convençut del que fas, tens una visió realista del món i la teva doctrina és l'acció directa, solucionar totes les mancances que envolten la pobresa a la regió d'Anantapur. No t'importen les creences o a quin déu adoren els necessitats.

-Té solució la pobresa?- et vaig demanar. -Haurem d'esperar molts d'anys, el progrés de la humanitat és molt lent, tots hem de col·laborar. De la societat romana a l'actual societat europea hi ha hagut un pas de gegant, de no tenir cap dret el poble ni cap prestació a tots els avantatges de la societat actual, però per això han hagut de passar més de mil anys. -Molt llarg m'ho posau - et vaig dir. -Canviar la mentalitat de la gent és molt difícil, fa falta molta feina i moltes generacions...

A mi no m'enganes Vicenç, sé que no te n'has anat, que és una d'aquestes bromes que de tant en tant t'agrada fer... Sé que continuaràs treballant pels teus pobres, que seguiràs ajudant l'Anna i animant el Moncho. Els apadrinadors seguirem confiant en tu, que la nostra minsa col·laboració la transformis en una gran obra humanitària...
Benet Bohigas i Moreno. Palma

"Sant" Vicenç Ferrer en versió laica
El català Vicenç Ferrer, que va convertir la seva vida a "donar vida" a qui en tenia ben poca, acaba de morir. No crec que estigués cansat de viure, més aviat tenia afany de viure més anys. Però aquest "SANT" no és de la devoció de Roma ni de la Companyia de Jesús. Havia quedat reduït a "laic", pobret ja no pot fer mai la talla d'un SANT. Per això, ni l'Església jeràrquica, ni el seus germans jesuïtes poden mencionar-lo com un cristià valent, desprès, intel·ligent, de sentiments humanitaris. Ara bé, si no m'equivoc aquest personatge que ha salvat pobles, que ha donat canyes de pescar ( i ensenyat a manejar-les) en lloc de peixos a punt de coure, aquest home valent per respondre la seva consciència, va haver de "sortir" de l'armari, de deixar el Dret Canònic, de posar banyes a la Santa Mare, per unir-se a la Santa Prostituta Església, per poder fer tot el bé que tots sabem que va fer en vida.

És possible que la Santa obediència l'advertís que no era aquell tipus de feina, per la qual rebé la missió de la Companyia: "Havia d'evangelitzar". I un es pregunta: què p. deu ser evangelitzar segons l'Evangeli de Jesús? Jo també, com a capellà "reduït" a laic, a molta d'honra, vull des de les pàgines d'aquest diari pregar per "SANT" Vicenç Ferrer (no Verjo, ni Màrtir) perquè ens prepari un apartat de la glòria, perquè els "Judes" segons Pau VI o els desertors segons la Santa Església" poguem arreplegar-nos amb les nostres dones i els nostres fills per poder lloar els nous "engendraments" de l'Església Triomfant. Ànim, capellans, frares, monges, que ja tenim un nou Patró. No oblideu la nostra Festa el 22 de JUNY de cada any.
Pere Barceló. Puigpunyent