Cartes dels lectors

Carta oberta a Iniciativa Cívica Mahonesa
Fa uns dies vaig poder llegir que una entitat que es fa dir Iniciativa Cívica Mahonesa tenia previst concentrar-se pels carrers de Maó per denunciar la "imposición del catalán" i per salvaguardar "el menorquín". I per clamar un "bilingüismo constitucional". Paral·lelament, també s'havia produït una situació semblant a Palma unes setmanes enrere amb el Círculo Balear. El bilingüisme és per a tothom o només per a alguns? La llengua s'estructura en l'estandardització de tots els parlars catalans, mitjançant la qual es facilita la comunicació de tots els parlants del català ja siguin d'Alacant, Manacor, Girona, Perpinyà, Fraga o Maó i l'enforteix com a llengua de cultura.

L'altre extrem seria el cas de la llengua occitana -on es parla pràcticament a la meitat sud de l'Estat francès- també composta d'una gran diversitat de dialectes, però òrfena fins fa poc d'una normativa sòlida. I sense un estàndard era difícil preveure la supervivència de la llengua d'Oc i més quan els parlants dels diversos dialectes occitans no s'entenien entre si. Així, era fàcil aplicar aqueixa frase que diu "divideix i venceràs" que tant han espremut políticament els partits i entitats espanyolistes al nostre territori. Avui, però, l'estàndard que va promoure l'il·lustre filòleg Pompeu Fabra s'ha nodrit de paraules específiques de les diverses zones catalanòfones. S'haurien imaginat mai una entitat a Catalunya que mobilitzés la població contra l'estandardització del castellà!?

De fet, a Catalunya diríem que no parlem castellà, sinó ‘catanyol', perquè nosaltres en diem: "Plegar del trabajo" i ells, en canvi, en diuen "salir del trabajo", o que ens acomiadem dient "venga, adéu" i no "venga, adiós". O digues a un andalús que el que xerra és castellà, si quan li demanem pel seu nom i equip favorit de futbol ens respon que "yo zoy Pablo y er Beti e er mejó equipo der mundo". Per Barcelona faríem una concentració contra la "imposició del castellà" i per la preservació del ‘catanyol', l'altra llengua oficial a Catalunya a més del català. Ja veieu que no té cap sentit. Qui s'atreviria a fer el ridícul d'aquesta manera!?

I finalment, voldria saber què s'entén per bilingüisme constitucional. Suposo que és aqueix que deriva de la Constitución española. És a dir, que pots viure a Menorca sense saber ni entendre el català. Així doncs, davant el dret d'un menorquí d'usar el català -o menorquí- i el d'un altre ciutadà resident a la mateixa illa de no haver-lo d'aprendre ni d'entendre'l, què hauria de passar segons Iniciativa Cívica Mahonesa? Molt senzill: "Que el qui xerra català passi al castellà, que per això té el deure d'aprendre'l!".
X. Cortell Mestre. Membre de l'Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana. Ciutadella.

Carta oberta al Senyor Peter Eisenmann
Vistes les seves declaracions a la premsa de fa uns dies, allò més clar que li podem dir és aqueixa expressió tan nostra que diu: Vostè és beneit o es vol riure de nosaltres? Deixant el tema dels camins a banda, que ja segueix el seu propi camí, mai més ben dit, sia per la via de l'acord o per la judicial, el nostre escrit se centrarà únicament en el que va dir a la premsa (o la premsa va dir que vostè havia dit) sobre les obres del Fangar, que totes són legals i que no hi han construït res nou, nomes hi han arreglat cases i construccions velles. No entrarem a discutir si tot es legal o no, ja que això és un concepte jurídic, que decidiran els jutges si alguna vegada la Fiscalia es decideix a presentar el cas als tribunals. Nosaltres, com que no som juristes, ens limitarem a parlar dels fets. Si vostè és sincer quan diu que no s'hi han fet construccions noves, aleshores és beneit i els seus col·laboradors l'estan enganant i, si coneix la veritat, aleshores, es vol riure de nosaltres.

Per si realment no els coneix, vet ací els fets: Abans de sol·licitar cap llicència d'obres, el seu arquitecte va fer un informe esbiaixat que va dur a una notaria de Palma. El notari va fer una acta i això es va inscriure al registre de la propietat de Manacor. A partir d'aquell moment, el registre de la propietat no reflectia la realitat física de la finca descrita. Basant-se en una nota registral que no reflectia la realitat vostès presentaren un projecte per restaurar unes edificacions inexistents. L'Ajuntament de Manacor, amb una celeritat impròpia del departament d'Urbanisme, amb pocs dies va tenir tota la documentació i tots els informes tècnics a punt. Tan aviat, que justament quan es reuní la comissió de govern el senyor batle no hi era i va haver de firmar el senyor batle accidental (no els recorda res això?).

Amb el projecte aprovat començaren a fer unes obres que evidentment no eren les que emparava la llicència, perquè en uns casos no hi havia res a reformar (torrent de les Piques); en altres feren ampliacions sense llicència; en altres casos en què sí hi havia construccions, amb un permís de reforma, les demoliren totalment i després feren una nova construcció a un lloc diferent... L'Ajuntament va fer algunes actuacions obrint uns expedients d'infracció urbanística que no sabem on han anat a parar. El que sí sabem és que un funcionari del departament d'Urbanisme va fer un informe sobre algunes d'aquestes infraccions i deia que l'obra era il·legal i il·legalitzable, o sia, que s'havia de tomar. Senyor Eisenmann, si vostè no coneix aquests fets, els seus empleats es riuen de vostè, el prenen per beneit i, si vostè els coneix, es vol riure de nolsaltres.
Plataforma Pro Camins Públics i Oberts.