El programa és De Nit de Neus Albis i l'emet Televisió de Mallorca. Un mitjà que, en teoria, ningú no veu i no té cap utilitat. Però ves per on van ser capaços d'omplir el Principal només amb les peticions d'assistència de la seva audiència fidel, sense autoritats ni càrrecs públics, ni regalant invitacions a l'engròs. Un mèrit encara més gran quan el programa tracta de l'actualitat informativa i no és cap còpia del Tómbola o de Operación Triunfo. I fa més de dos anys que és en pantalla. Algun programa d'IB3 ho faria?
TV Mallorca nasqué a l'ombra d'IB3, vista com un contrapoder i considerada com un caprici de l'expresidenta del Consell. Però el seu funcionament ha estat molt regular des dels seus inicis i no ha variat malgrat els canvis de govern -la qual cosa demostra la seva despolitització, tant abans com després. Gaudeix d'un pressupost anual d'uns 10 milions d'euros i sense dèficit, contrastant amb el deute de 170 milions acumulats per IB3 en pocs anys. No coneixem la seva audiència precisa, ja que es mesura agrupada amb la resta de televisions locals; però tanmateix no seria el factor de pressió que sempre ha estat per a IB3. No fa gaire, el senador Joan Huguet va suggerir la fusió d'IB3 i TV Mallorca. Jo aniria més enllà: convertiria TV Mallorca en la nova televisió balear, deixant IB3 com un canal secundari temàtic i d'entreteniment (i retallant el seu pressupost). A poc a poc TV Mallorca ha aconseguit arrelar amb una audiència estable i fidel, sense seguiments massius però generant audiències molt concretes: minoritàries, però fidels. Omplir el Principal no era gens fàcil, la qual cosa demostra que les minories creixen i s'imposen. I que la televisió ben feta, sense grans mitjans ni despeses però amb rigor i qualitat, té el seu premi.
Manel Garcia. Palma
Més dois sobre la crisi
Els negres:el panorama està ben negre. De fet no he cregut amb la crisi fins que he vist uns negres demanant almoina. Per això fins avui no m'he animat a escriure i donar solucions per acabar amb aquesta bèstia negre. Jo em demano i pregunto als negres abans de donar-los la moneda matinal: valia la pena passar per mil penúries i fins i tot arriscar la seva vida, fugint del seu país per acabar mendicant prop del mercat de Santa Catalina? Mai no havia vist un negre en aquesta situació, estava acostumat als captaires procedents de l'Est, fruits d'un règim paternalista, però els negres, que en néixer ja són autònoms, em consta veure'ls que depenen de les nostres sobres.
La nova beneficència: estic sorprès dels nostres governants que per solucionar la crisi no fan més que augmentar-la. De què serveix anar entretenint els treballadors en situació d'atur amb obres de sis mesos del PlanE o del SOIB? Tot això no farà si no afegir més gent a la cua de desocupats que cobren un subsidi social benèfic i augmenta la despesa pública sense solucionar el problema. Jo em pregunto, i no som cap llumener, si no seria més efectiu dedicar tots aquets diners a finançar projectes empresarials reals d'interès general i social que garantissin llocs de feina estables alhora que n'asseguressin la viabilitat com a motors del desenvolupament econòmic i social. En lloc d'això els nostres governants es converteixen en empresaris de sis mesos que omplen d'obres, clots i forats els espais públics de Mallorca, mentre estrenyen les petites i mitjanes empreses amb impostos i traves administratives, alhora que consenten que les grans empreses ofeguin els treballadors amb dubtosos concursos de creditors, amb l'esperança d'entretenir després aquests professionals amb programes socials de treballador forestal, mestre d'aixa, marger o moliner, entre d'altres. Possiblement si els sindicats no en traguessin tallada, d'aquesta malversació social, serien més sindicals en la seva actuació.
Els bancs: ha quedat més que demostrat que els culpables de la crisi actual són els bancs. Doncs bé, en lloc de castigar los, l'Administració els està premiant amb nombrosos fons públics perquè esmenin les seves culpes i tornin a pecar. És possible una economia productiva sense bancs? En una economia virtual com la nostra, evidentment no. Per tant la solució seria anar avançant cap una economia real i prescindir dels bancs com a font de finançament especulatiu, assumint subsidiàriament l'Administració, com ja he esmentat, aquesta funció financera, en lloc de tirar els doblers amb subsidis i contractacions precàries.
Així crec que els negres no demanarien almoina.
Antoni Colomar Marí
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.