16/06/09 0:00
TW
0

Resposte a la Sra. Antònia Borràs Oliver
Per al·lusions a la carta signada per Antònia Borràs Oliver sota el títol "Festival de Folklore Internacional" i com a organitzador d'aquest festival, m'agradaria fer una sèrie de puntualitzacions:
1a- Tots els grups de Mallorca estan convidats per part de l'organització a participar-hi; una altra cosa és que, per motius de feina o altres limitacions, únicament s'hi presentin sis o set agrupacions cada any.
2a- L'Escola de Música i Danses de Mallorca (cal recordar que va guanyar la 1a edició celebrada l'any 1985 a Munic) no participa en el concurs i, a part d'ajudar en la infraestructura i organització, obre la gala d'entrega de premis i mai no ha participat en el concurs ni se li ha donat cap premi.
3a- El grup d'Andratx aquestes dues darreres edicions ha format part del festival i ha guanyat el segon premi; ben merescut, segons la meva modesta opinió personal. El jurat és internacional amb membres vinguts d'Austràlia, Argentina, Holanda, Anglaterra i Espanya i, amb la seva decisió, nosaltres com a organitzadors no en tenim cap influència.
4a- Respect la seva opinió en contra dels concursos, però cap grup no està obligat a concursar, quan s'hi inscriuen, si volen tenen l'opció de concursar o no, és lliure, no obligatori i, de fet, alguns grups no ho fan, únicament vénen per participar i conviure amb la resta grups.
Tomeu Bosch. Palma.

La vergonya militarista
Hem pogut veure a la premsa d'aquest cap de setmana imatges d'infants joiosos agafant una metralladora amb les mans o embadalits davant la darrera adquisició de l'exèrcit en matèria de llançamíssils. I és que tot un cap de setmana amb el parc de la Mar literalment ocupat i dedicat al "Día de las fuerzas armadas" ens dóna molts d'elements per mesurar el nivell de militarisme que respira la nostra societat. L'Estat espanyol destina (és a dir, malbarata) 51 milions d'euros cada dia en el manteniment de la seva estructura militar. Sí, ho hem llegit bé: 51 milions d'euros... cada dia! Bona part d'aquesta xifra se'n va a les campanyes de propaganda que ens volen fer creure que l'exèrcit espanyol va pel món fent tasques humanitàries, quan en realitat això és bàsicament fals (hi destina pocs recursos) i quan és cert que és per dur a terme missions obscenes (així ho denuncien nombroses entitats humanitàries) al servei dels interessos neocolonials de l'OTAN (exemple: Afganistan).
Això no obstant, l'exèrcit espanyol sembla gaudir de bona imatge i d'acceptació generalitzada. Doncs a mi aquestes exhibicions com les del cap de setmana, d'exaltació bèl·lica i patriòtica, de cerimònies marcials orquestrades per gent armada i entrenada per matar, em semblen, més aviat, símptomes d'una societat malalta.
Arnau Matas Morell. Esporles.

La certitud d'una esperança
En unes eleccions en què els electors de les Illes han votat en més d'un vuitanta-dos per cent les candidatures dels dos grans partits estatals, PP i PSOE, i en què el tercer, Coalició per Europa, ja queda en poc menys d'un quatre per cent, poc s'ha parlat dels resultats obtinguts per la candidatura Iniciativa Internacionalista. I tanmateix, 1.562 persones han posicionat el seu vot polític enfront de la voluntat il·legalitzadora del govern espanyol amb una clara mostra de solidaritat amb les candidatures il·legalitzades de l'esquerra abertzale.

Resulta curiós constatar, però, que després d'Euskal Herria (País Basc i Navarra) (15,89% i 11,46%, respectivament) i del Principat de Catalunya (0,85%) han estat les Illes Balears les més decidides a votar II i, amb una certa diferència, Andalusia, 0,08%, Canàries, 0,18, País Valencià, 0,19, Galícia 0'31... Illes Balears 0,61%, on destaca Formentera amb un 1,48%. Quant als pobles, és la Part Forana qui dóna més suport a aquesta candidatura, Montuïri 3,13 %, Algaida 1,48, Campanet 2,03, Alaró 1,09... Cal tenir en compte que, una vegada resolta la representació legal d'aquesta candidatura, tots els mitjans de comunicació deixaren de parlar-ne. Tampoc no es pogueren veure grans plafons de propaganda ni cartells o pancartes penjades. Els dos actes polítics que es realitzaren foren silenciats i a la breu informació periodística resultant de la roda de premsa de Garganter es parlava d'ETA, amb clara intenció intoxicadora.

Aquest, per tant, és un vot molt més compromès que els altres. Entre altres raons perquè té tant de valor com els vots dels partits polítics il·legalitzats i, per tant, sotmesos a sospita. Com podria evolucionar aquest vot en una traducció municipalista seria element d'interès tant pels mateixos votants com pels altres partits d'esquerra: PSM, ERC (2,98%) i EU (2,62%), també amb pobres resultats. Seria el PSM i EU els més interessats a establir contactes amb aquest votant, vista la decantació cap a la dreta d'Esquerra. Al Principat de Catalunya Romeva parlava molt clarament de defensar la lluita per l'autodeterminació i el PSM necessita reforçar el seu originari vessant nacionalista. Per tant, postulats més obertament sobiranistes i d'esquerres podrien deixar més a la dreta ERC i donar més lloc al PSM i a EU a l'esquerra progressista i nacionalista o autodeterminista.
Joan Vicenç Lillo i Colomar. Alaró.