Cartes dels lectors

Les Fontanelles, sembla que salvades...
Vaig assistir a la presentació del Pla estratègic de reforma de la Platja de Palma. Hi havia moltes personalitats, moltes idees, moltes opinions i diverses actuacions que afecten el conjunt de la Platja de Palma, des de Son Verí fins a Can Pastilla, passant pels dos Arenals, per les Meravelles, la Ribera, Sometimes, Bellavista i les Fontanelles. Sembla que, segons el masterplan, la zona humida de les Fontanelles serà protegida, es millorarà i s'habilitarà perquè els residents i els turistes hi puguin passejar i, a més, s'hi farà una actuació mediambiental per connectar-la amb la platja, a través d'un sistema dunar que farà recordar les dunes que hi havia a l'Arenal abans del boom turístic.

Com a antic portaveu de la desactivada Plataforma de les Fontanelles, no puc fer res més que escriure aquesta carta, felicitar tots els qui es varen mobilitzar per evitar que aquest indret fos ocupat per un macrocentre comercial de l'estil del Festival Park i felicitar els polítics que han actuat per la preservació d'aquest espai. Necessit dir-ho: no tots els polítics són iguals. Almanco els que governen ara demostren que tenen una sensibilitat mediambiental molt superior a la dels que governaven abans. Moltes gràcies per deixar-me publicar la carta i enhorabona a tots els qui estimam Mallorca i el medi ambient: sembla que les Fontanelles estan salvades.
Xavier Serra Cantallops. Palma.

Planícia, president Antich
Benvolgut senyor Francesc Antich:
La Plataforma en defensa dels camins públics de Mallorca, davant les incomprensibles i estranyes maniobres que està duent a terme la Conselleria de Medi Ambient del Govern que vostè presideix, regentada pel senyor Miquel Àngel Grimalt (UM), per tal de no exercir els drets que té la finca de Planícia sobre l'anomenat camí Vell de Planícia, que transita per les finques de Son Sanutges, l'Arboçar i el Rafal, vol fer constar que: Aquest camí de carro fou construït l'any 1868 pels propietaris de les finques, i l'any 1915, els propietaris de Son Sanutges, Son Valentí, l'Arboçar, Son Creus i Planícia signaren un conveni per al seu manteniment. En el citat conveni s'afirma que són "propietarios en común" del citat camí (aquest conveni es protocol·laritzà a la història registral de la finca de Planícia i, lògicament, està en coneixement de la Conselleria de Medi Ambient). Per tant, essent Planícia una finca pública, el Govern i l'Estat, o sigui tots nosaltres, juntament amb els propietaris de les possessions esmentades, som propietaris en comú del citat camí.

Sembla indignant que el senyor Grimalt permeti que el propietari del Rafal mantingui tancat aquest camí i no faci res per evitar-ho. En tots els anys en què Planícia fou propietat de la família Batle, els visitants no tengueren mai problemes per emprar aquest camí. Sembla molt mal de creure que ara que la finca és pública, la Conselleria de Medi Ambient ens prohibeixi accedir a ca nostra. Sr. President, el dia que vostè va visitar la finca, per evitar protestes, el senyor Grimalt va fer obrir el camí vell de Planícia i en va permetre novament el tancament el dia següent. Senyor Antich, el camí vell de Planícia ha d'estar obert sempre per accedir a la finca (amb les restriccions per a vehicles de motor que la Conselleria consideri apropiades), i no tan sols quan visita la finca el president del Govern. (...)

Sr. Antich, dotze milions d'euros de diners públics ens autoritzen a reclamar tots els drets que té la finca, inclòs el pas pel camí vell de Planícia, encara que vostè aquest dia no hi pugui anar. Per acabar, volem agrair-li profundament les gestions realitzades per aconseguir comprar Planícia, però al mateix temps li demanam que aturi d'arrel les estranyes maniobres de la Conselleria.
Plataforma Pro Camins Públics i Oberts.

Què hi feia Catalina Cirer?
Tenc la profunda convicció que la gent que estimam aquest país donam massa importància, tant en l'àmbit individual com col·lectiu i mediàtic, als antimallorquins. Que l'energia que perdem, que tudam, per rebatre racionalment els seus arguments irracionals, la seva demagògia barroera, la seva intolerància... en definitiva la seva por real a la llibertat, estaria molt més ben invertida intentant viure amb el màxim percentatge possible (molt més elevat del que habitualment exercim) en la normalitat que ells ens voldrien negar; a posar una rialla allà on ells hi posen odi o, com a mínim, a viure amb ironia (on és l'atàvica sornegueria mallorquina?) els seus intents desesperats per fer tornar enrere el rellotge del temps i de la modernitat, que ens ha de dur, malgrat les seves rèmores, a la recuperació, tan lenta com es vulgui, de la nostra diginitat... A pesar, fins i tot, de nosaltres mateixos i de les nostres inèrcies porugues.

Som, independentment de la paradoxa del nostre comportament electoral, més dels que nosaltres mateixos pensam, tot i les nostres mancances en tots els nivells, i molts més dels que ells, amb els formidables mitjans al seu abast, voldrien. Ells varen demostrar, a la seva manifestació del 30 de maig, a plena llum del sol del migdia, que són molts menys dels que somien ser, per molts d'elements falsament constitucionalistes, o directament anticonstitucionalistes, que importassin del continent. (...) No vull, doncs, parlar-ne gaire més, però no puc estar-me de destacar la figura de Catalina Cirer, la que va ser batlessa de tots els ciutadans de Palma fins fa no res, i la que acudia animadament també fins fa no res a les diades a favor de la llengua de l'Obra Cultural Balear (juntament amb altres membres del PP en temps de majoria absoluta conservadora!), a la manifestació tan essencialment antimallorquina de dissabte.

Des del respecte personal que em mereix, se'm fa molt difícil no interpretar la seva presència, envoltada d'àguiles predemocràtiques, i juntament amb qui diuen que s'erigeix com a delfí de Rosa Estaràs, com la personificació de la deriva d'un PP mallorquí que s'esvaeix a marxes forçades amb cada remenada de coa del cabdill de Calvià. Això no és València ni Galícia. El mallorquí mitjà més o menys conservador pot ser tan indiferent al seu ver fet nacional com es vulgui, però tenc per segur que retirarà el seu suport majoritari als qui passegin de bracet de neofalangistes espanyols, com els que que desembarcaren dissabte a Palma. La recuperació de la majoria absoluta, per aquest camí, és senzillament impossible.
Joan Àngel ColL. Palma.

Els monuments feixistes
Benvolguda batlessa de Palma, Sra. Aina Calvo,
M'és molt difícil entendre com gent de bon judici i demòcrata encara pot discutir la necessitat de la retirada dels monuments feixistes i les referències que en trobam pels carrers i altres llocs, tant a Palma com per altres bandes. Si llegeix aquesta carta, coneixerà una petita i dramàtica història, ocorreguda al Port de Sóller el 20 de juliol de 1936. Era devers migdia del dia 19 juliol, quan el tinent de carrabiners va ordenar als seus oficials que cap persona no pogués ocupar l'estació de ràdio de Muleta ni acostar-s'hi, ordre que intentà complir el sergent del Port, que manà a un grup de carrabiners que anassin cap a l'estació de ràdio.

Iniciada la marxa, van observar com un grup de "militars", i entre ells els Jinetes de Alcalá, pujaven cap a l'estació de ràdio, acte del qual no sabien res i que, per tant, no havia estat comunicat a cap força militar, ni a la Guàrdia Civil, ni als carrabiners, ni tan sols als feixistes de Sóller. Ho van fer amb nocturnitat i traïdoria: havien pujat a prendre l'estació de ràdio, sense dur cap tipus de documentació que els acredités com a tals o els autoritzés a la presa de l'estació de ràdio. Segons ells, les ordres eren verbals. En el transcurs dels fets, un carrabiner que pujava pel camí del Muleta cap a l'estació va observar que un militar desconegut venia cap a ell. El carrabiner li va donar la veu d'"alto", ordre que no va voler obeir l'oficial. L'oficial hi respongué amb diversos tirs de la seva pistola, als quals va respondre el carrabiner, i en l'intercanvi de tirs va caure ferit l'oficial i en aquell lloc va morir.

A conseqüència dels fets es van endur presoners al fortí d'Illetes el carrabiner José Gil, el sergent Manuel Braulio i el caporal José Muñoz Enrile, el meu padrí, i ja no en varen sortir vius: els van assassinar davant un escamot militar, l'any 1938. Crec que qualsevol persona entén que l'existència de monuments, tant a Palma com al Port de Sóller, que vanaglorien la gesta dels Jinetes de Alcalá, és un recordatori també de l'assassinat dels tres carrabiners, però els recorda com si ells fossin per sempre uns traïdors i unes males persones.

Per a nosaltres, cada vegada que veiem, o sentim, aquests monuments, són ferides obertes a l'ànima que no poden cicatritzar: ens recorden els patiments que vàrem sofrir i els qui varen ser assassinats; i ens recorda el patiment d'uns nens, els seus fills i les seves dones, la manca de l'estimació del pare absent, les humiliacions, la negació d'aliments, de medicines; o les tortures que els feixistes de Sóller els van infligir i el fet que de nit entraven dins les cases de les nostres padrines indefenses, amb la intenció d'atemorir els nens i vídues, i altres fets que val més no dir...

Crec, senyora Calvo, que ja és hora que ens deixin tancar les ferides i retornar-los a ells el seu honor. Aquests monuments només recorden i enalteixen sempre uns fets que van fer sofrir altres persones, i són pedres tacades de sang d'innocents; ja solament per això val la pena de llevar-los. Sra. batlessa, sigui conseqüent amb la democràcia que representa i d'una vegada deixin de discutir la necessitat de llevar els símbols: ordeni simplement que es llevin. (No tenen gens de valor artístic ni arquitectònic; altres elements de gran valor s'han esbucat i no se n'ha dit res: la trama de carrers de la Gerreria, el pont del tren, els jardins de la plaça d'Espanya, etc.)

El mateix prec el faig a l'Ajuntament de Sóller: per favor, llevin la creu de Muleta, com ja els vaig demanar, i sobretot llevin les paraules escrites a la pedra i tacades de sang, que solament diuen mentides i menyspreen els carrabiners que van ser assassinats per venjança i pel fet de complir amb el seu deure, i deixen en mal lloc el poble de Sóller. Senyors regidors, també la meva mare i els seus germans, com tantes altres persones, tenen dret a tancar les seves ferides, i amb el monument i les paraules que hi són escrites, les ferides romanen obertes. Sr. Martorell, com que vostè va dir que "no vull obrir ferides", jo li prego que ens ajudi a tancar les nostres.
Pep J. Delgado i Muñoz. Palma.