Estimada Aina: Et dic estimada encara que gairebé no et conec, perquè estimats són cada un dels monitors i monitores que heu passat per aquest Club d'Esplai, que compta ja amb més de trenta anys. Admir la vostra dedicació, l'amor que donau als nins i nines, la bona cara que feis sempre, encara que hi ha vegades que estau molt cansats. En una societat com la nostra, tothom va a la seva, o això pensa molta gent... Però per contradir els tòpics hi sou vosaltres: joves estudiants o treballadors que donau el millor cada dissabte. I a més d'acceptar la responsabilitat d'educar, divertir i cuidar els nostres fills, ho feis de forma totalment gratuïta. I ho dic en el sentit més profund del terme. Aina, ja me pareix heroic que us aixequeu prest cada dissabte; que pinteu a la vostra cara el millor somriure; que vulgueu tot tipus d'infants... Encara que tu has anat molt més enllà i has ofert el teu cos pels nostres fills, i per això estàs greu a la UCI. Sou joves i sou responsables; sou joves i sou educats i educadors... Quin exemple per a tants d'adults! Jo mateixa vaig pensar, com molts altres, tanta sort que aquell desaprensiu no es va endur per davant els infants... Afortunadament, tu vares impedir que hi hagués un perjudici encara major. Ets amb totes les lletres una HEROÏNA. Mai te podrem donar suficientment les gràcies. De moment deman de tot cor que es produeixi el miracle i resaré per tu, com sé que ho fan moltes altres persones. Aina, Déu faci que puguis riure mirant el vídeo de la festa que hem fet avui vespre a la plaça Flemming. Tots hi érem però ens faltaves tu.