Fa uns dies el senyor Miquel Àngel Escanelles ens explicava
l'aventura que suposa visitar els castells emblemàtics de la nostra
història que, pel que parlam aquí, són tots en un escenari
paisatgístic inigualable. No record si va poder arribar a consumar
l'aventura, d'entrar dins els castells, o si a pesar de tot encara
va quedar ante portas. Potser val més així, perquè pel castell del
Rei, si falla tot, hi ha un pla B: declarar-ne la protecció
integral amb el PORN del «paratge artificial».
La qüestió d'avui, però, és que fa anys i més anys que ens estam
lamentant que calen obres de restauració per als nostres monuments
històrics més importants i no hi ha manera de posar una palada de
ciment: tot són excuses de mal pagador. Sembla que totes les
institucions esperin que no hi hagi remei mentre, diuen, estan
preocupadíssimes per desestacionalitzar i augmentar la qualitat del
turisme. I del castell del Rei per avall, podeu fer comptes com
està el nostre patrimoni... De pena.
Amb aquest panorama, quan surt alguna iniciativa d'aquestes que,
presumptament, ens ha de reactivar l'economia, sempre ha d'esser a
costa de rosegar encara més la natura, recursos limitats (o ja
insuficients) l'espai públic o el que sigui insostenible i a costa
del que és de tots, el nostre paisatge: camps de golf, parcs
temàtics, camp de Polo... el darrer invent, tot i que prou més
groller, és la caça de cabres que, diuen, també serà un al·licient
turístic de primera. El problema és bastant més complex, però bé,
de moment ja tenim més excuses per posar més portes al camp i
patent de cors per continuar degradant la natura, privatitzar
camins, cales i cims. Doncs a mi, francament, em sembla que no es
pot caure més avall.
«Lo pi de Formentor», «Cala Gentil»... són els símbols de la
Mallorca idíl·lica. És possible que mai no hagi existit, però
necessitam creure-hi; en qualsevol cas és la millor presentació que
tenim i turísticament encara funciona, a pesar de les dificultats
creixents per fotografiar una postal d'aquestes. El corral de
cabres és el símbol de la degradació: la darrera cosa que hom veu
al llindar del desert absolut és un ramat de cabres, als caps
cimals on la balearització sensu stricto no pot arribar, hi afuam
les cabres.
Pareix esser que part de les maniobres estranyes que s'han fet
darrerament per Formentor van en aquesta direcció. Precisament
Formentor, que és un dels principals llocs amb «denominació
d'origen». Mallorca, el turisme illenc, deu molt a Formentor.
Massa, per fer-lo malbé.
Fins i tot el mateix hotel, ben al contrari de quasi tots els
seus congèneres, des dels seus inicis èpics i fins ahir mateix, ha
estat tot un referent i ratificat amb la millor desfilada de
personatges il·lustres. Precisament a un d'ells, Winston Churchill,
se li atribueix aquesta sentència: Formentor és massa important per
deixar-lo en mans dels hotelers.
Pere Llofriu, (rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.