El conte del castell del Parc de la Riera i la justícia

Conten que la Ciutat donà jutge a dos cavallers qui disputaven d'un castell; i aquell cavaller qui no tenia dret al castell, donà mil florins a la justícia perquè jutjàs a favor seu; i el cavaller qui tenia dret al castell, donà a la justícia cent florins perquè jutjàs a favor seu; i per això hi havia por que el jutge fos més de la part dels mil florins que dels cent, i adjudicàs falsament el castell a aquell de qui no pertocava que fos. Va succeir que la Ciutat sabé que el jutge podria prendre mil florins d'aquell cavaller al qual pogués adjudicar el castell, i cent d'aquell de qui pertocava que fos el castell; i la Ciutat féu venir els cavallers als seus ciutadans a Consell, als quals demanà si sabien la natura per raó de la qual un cavaller havia donat mil florins de servei i l'altre només cent, essent els dos cavallers iguals en riquesa. A la Ciutat hi havia un home savi vell, i digué que era presumible que tenia dret al castell el cavaller qui no havia donat més que cent florins; i la raó és que aquell qui té dret a una cosa plany més la despesa que fa en el plet, que el qui no té bon dret, el qual despèn gustosament per tal que pugui obtenir allò que no és seu. I aleshores els ciutadans demanaren que fos ordenament a la Ciutat: que tinguessin mala presumpció d'aquell qui daria més de servei al jutge, i la tinguessin bona del qui li daria menys. (De Ramon Llull a Arbre Exemplifical).