Opinió | Cartes al director

Drets civils i polítics o paper banyat?

Mariano Moragues29/03/08 0:00

Quan llegim els documents oficials, nacionals i internacionals, referents a conceptes com autodeterminació, independència, autonomia, autogovern, nació, poble, nacionalitat... ens pot fer la impressió de claredat i de contundència, però en realitat finalment cadascú les interpreta així com li convé, i sobretot els més poderosos els poden capgirar totalment.
Si llegim, per exemple, el que diu el primer article del pacte internacional sobre els drets civils i polítics de 1976: «Tots els pobles tenen el dret a la lliure autodeterminació. En virtut d'aquest dret estableixen la seva condició política i també el seu desenvolupament econòmic, social i cultural». Aquest enunciat que pareix tan clar i llampant, quan es vol aplicar a la nostra realitat, els grans centres de poder comencen a embullar fil: què s'ha d'entendre per «poble»? Són les Balears un poble? Ho són Catalunya o el País Basc? Per aquí pareix que no hi ha dubtes, perquè així ho reconeixen els seus estatuts i el mateix fet de anomenar-lo País Basc. Idò bé, tenen dret a la lliure autodeterminació? És clar que no, malgrat es parli de comunitats autònomes (que finalment no ho són, perquè hi ha una contradicció «in terminis» quan es parla d'autonomia i autodeterminació, i són altres els que determinen què poden decidir i què no).

Si els pobles tenen el dret a l'autodeterminació i assumim que a Espanya hi ha diferents pobles (nacions, nacionalitats, països o el que es vulgui dir), pareix que hauríem d'assumir que tenen el dret a exigir aquesta autodeterminació; per cert, exigir, no a demanar com a favor.
Els que no volen aplicar l'article a la nostra realitat diran que es refereix a les colònies, i sens dubte s'hi refereix, però què és el que defineix que un poble és pugui considerar una colònia. La Resolució 1514 de l'ONU, l'any 1960 ja ho deixava més o manco clar: «La subjecció del pobles a una subjugació, dominació i explotació estrangera, constitueix una negació dels drets fonamentals». Tornam a estar embolicats, perquè es dirà que això no correspon a la realitat de cap dels pobles d'Espanya, maldament la història pareix dir que sí hi ha hagut subjugació, dominació i explotació. No és d'esperar que el dominador es reconegui com a tal i estigui dispost a amollar a les bones; no sé de cap dictador que s'hagi reconegut a si mateix com a tal.

Teòricament un referèndum podria donar a conèixer la voluntat d'autodeterminació o independència d'un poble. Sens dubte un referèndum és el camí més democràtic i directe per l'adopció d'una decisió, perquè reflecteix la sobirania del poble. Però resulta que la Constitució de 1978 a l'article 149 diu que les consultes populars per la via de referèndum, les ha d'autoritzar l'Estat. Vetaquí que ens trobam altre pic amb un entrebanc posat a la autonomia dels pobles; una prova més de la «subjecció a una subjugació» i de la retallada del dret de la lliure autodeterminació dels pobles.

Diuen que «parlant», però ja pots escainar si no te volen escoltar, acabes desgargamellat i no has aclarit res.
Si es tanquen totes les portes i els drets proclamats són paper banyat, què s'ha de fer? Enrabiar-se...? Claudicar...? Plorar...?