Són coses de l'octubre. S'acosta la celebració del dia dotze,
anomenada la «Fiesta de la Hispanidad», i també i de molt mal
manera «Fiesta de la Raza». Com pot ser que al segle XXI algú
encara gosi parlar en aquests termes? Però encara n'hi ha un
pitjor. Se celebra en commemoració d'un descobriment, que es va
produir en terres americanes a finals del segle XV. En aquest
sentit, i respecte a la polèmica sobre si es pot parlar d'un
descobriment o no, sóc dels que creuen fermament que sí.
Que en aquella època sí que hi va haver un descobriment sonat,
digne de record internacional pels segles dels segles. Els
habitants d'aquelles terres, des de les seves respectives cultures
van descobrir que alguns europeus, com ara els que van arribar en
tres caravel·les i els que els van seguir el camí d'una ocupació
imperdonable, eren realment impresentables com a persones i com a
invasors. A l'hora d'anul·lar les cultures que fins aleshores
s'esplaiaven allà, a l'hora de criticar que pobles com els maies
realitzaven sacrificis humans a la vegada que es va imposar per la
força una religió, la icona de la qual és un home crucificat clavat
amb claus damunt d'unes fustes i penjat a una alçada considerable
en forma de tortura pública i a l'hora d'esclafar la llibertat de
moltes persones. Tot un descobriment, sí senyor!
Joan Pinyol Capellades. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.