La meva condició de mallorquí residint fora Mallorca em permet,
per una banda, de contemplar amb una certa perspectiva el bosc dels
moviments socials i polítics a les Illes, i per l'altra, de
romandre a aixopluig del desgast que causen els detalls propers,
els fets concrets quotidians, que inevitablement han de pesar
feixucs en l'ànim dels mallorquins que estimen el seu país i que
volen, volem, un futur digne per al nostre patrimoni comú, per a la
nostra terra i per a la nostra llengua; valors que aquests darrers
anys hem vist malmesos per l'aplicació d'una política alienadora i
destructiva.
La preservació d'a-quests valors és feta de gestos, d'accions i
té algunes fites significatives. Una d'elles és la presència dia a
dia d'aquest periòdic, al carrer, i a Internet. L'edició
electrònica del Diari de Balears ens permet als illencs lluny de Sa
Roqueta de mantenir vius la idea de Mallorca i els anhels que hi
ompliren la nostra joventut.Un dels temes que estan suscitant
polèmica aquests dies és l'aplicació de la llei de normalització
lingüística del comerç. Pens que l'acció de govern ha de ser guiada
pel consens i per la coherència. Consens no sols entre els socis
del Govern sinó també amb el conjunt de la societat, i, en concret,
amb els col·lectius que en són directament afectats,
independentment de l'adscripció política d'aquests col·lectius. I
som conscient que això és difícil de dur a la pràctica quan acabam
de sortir d'una etapa on eren tan sovint ignorats els col·lectius
que no eren de la corda política del partit majoritari en el
poder.
Pens que la nostra tan volguda normalització lingüística no ha
de representar un cost addicional per a cap col·lectiu específic,
com són ara els comerciants. La normalització s'ha de tirar
endavant amb incentius, i no amb penalitzacions. Sembla lògic que
s'obligui els comerços de nova creació a la inclusió del català en
els seus retolaments i cartelleria. Però en els altres casos,
sobretot quan impliquen càrregues laborals, no s'ha de fer si no és
amb ajudes financeres i el suport de l'Administració de manera a no
condicionar econòmicament el desenvolupament normal d'aquestes
activitats comercials. Si el PP va tenir el seny de no derogar
aquesta llei, el Pacte de Govern haurà de tenir el seny
d'aplicar-la sense estridències.
Quant a la coherència, és convenient que els governants adoptin
com a tasca prioritària la normalització lingüística plena de les
Institucions Públiques, i de l'Administració que d'elles depèn. La
coherència també exigeix que els governants es posin a fer feina
des d'ara mateix per mirar de redreçar el tort i reparar la
indignitat que ha suposat aprovar un Estatut on el català i el
castellà no han estat equiparats en els drets i deures dels
ciutadans, que era el mínim exigible per a un poble que es
respecta. Dia 11 de juliol de 2015 es compliran 300 anys d'ençà que
els nostres drets sobirans i la preeminència de la nostra llengua
catalana foren suprimits per la força de les armes (Mallorca va ser
la darrera a caure, deu mesos més tard que el Principat). Tant de
bo quan celebrem aquest fet cabdal per a la nostra història la
normalització plena de la llengua i l'esmena de l'article vexant de
l'Estatut siguin una realitat. Per dur a bon terme aquesta esmena
es farà precís, consens obliga, anar reconstruint i refermant els
ponts amb aquella part del Partit Popular i dels seus votants que
en la seva consciència encara romanen fidels als valors
tradicionals d'aquest petit país nostre. Nota final. El proper
diumenge trobaré a mancar l'article d'en Josep Moll i Marquès. Era
com un patrici romà, la seva circumspecció i moderació no feien
sinó ressaltar la fermesa de les seves conviccions. La seva llavor
no caurà en terra erma.
Joan Gabriel Mora. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.