TW
0

Només es parla dels i les joves quan hi ha hagut algun problema. Per això, avui volia parlar-ne sense cap motiu aparent. He observat que molts adults generalitzen dient que els joves són individualistes, no tenen valors i passen de tot. Gràcies a un treball d'investigació, he tingut l'oportunitat de poder preguntar a joves i he comprovat que sí que observen el món, sí que tenen la seva mirada, i sí que cerquen una integració "gens fàcil" en el món dels adults, malgrat que sovint no se'ls reconeix com a interlocutors ni com a subjectes de ple dret. No cal dir que el món en el qual s'han forjat és molt diferent del que vam viure nosaltres i, per força, les seves actituds difereixen de les nostres. És un món en què la televisió és gairebé l'única generadora d'opinió pública, amb una publicitat que incita a l'hiperconsumisme des de la immediatesa, una cultura de l'esforç clarament a la baixa i unes noves tecnologies que creen escenaris molt canviants i amb accés a tot tipus de continguts... però al mateix temps s'han criat en una societat més respectuosa que mai envers la diversitat de valors i de formes de vida, amb una multiculturalitat evident, amb educació universalitzada, amb una important potenciació dels valors de solidaritat feta tant des de l'escola com des de la societat civil organitzada, i una vivència dels valors democràtics que permet la discrepància, la dissidència i un creixement individualitzat de la personalitat pròpia. A partir de tot això, he pogut observar que, en línies generals, són solidaris, antimilitaristes i volen que hi hagi justícia social i econòmica, però també he vist que perceben aquest sistema econòmic com l'únic possible i se'ls fa invisible a l'hora d'apuntar qui causa els mals del món, per acabar centrant totes les responsabilitats en els polítics. Davant la pregunta de si veuen útil participar en manifestacions, responen que ho tornarien a fer pel dret de queixar-se, però pensen que serveix de ben poc perquè ens vam manifestar contra la guerra de l'Iraq i no la vam poder aturar. No vam saber comunicar-los que les manifestacions van obligar el nou president del govern a retirar les tropes espanyoles de l'Iraq. Si no sabem celebrar amb la societat els èxits de les mobilitzacions, acabarem concloent que les mobilitzacions no tenen èxit.

Jordi Oriola i Folch. (Rebuda per e-mail).