El dia de Sant Joan em va despertar molt prest una telefonada de Brussel·les. Acabava de morir un gran amic meu, Marcos Portnoy, un excel·lent mestre d'actors i autor i estudiós teatral, xilè, director del Teatre de la Universitat de Santiago de Xile amb Allende i un lluitador de l'esquerra des del teatre. El cop d'Estat de Pinochet l'envià a l'exili. Es refugià a Bèlgica, el 1973, i fou professor d'interpretació en el Conservatori de Lieja fins a la seva jubilació.
Aquí, a Mallorca, va deixar la seva empremta mitjançant més d'una dotzena de cursos intensius d'interpretació teatral, des de 1984 i al llarg de quasi vint anys. Estic segur que hauran tengut o tendran ara un sentiment d'homenatge a la seva figura molts d'actors que varen poder aprendre amb ell els mecanismes subtils de l'actor, i que gaudiren de la seva eterna amistat. Sempre que ens vèiem (cada any venia a passar unes vacances breus a Mallorca) em preguntava per ells, «I què fa na Catalina Valls? I na Maruja Alfaro?». O en Pere, n'Aina, en Molinet, en Martí, l'Enric i tants d'altres que farien aquesta llista inacabable. Estàvem preparant amb el seu fill una petita festa el proper 12 de juliol, per celebrar el seu vuitantè aniversari. Pensàvem que l'homenatjaríem amb algunes actuacions d'uns quants dels seus alumnes. Hem fet tard.
Aquesta dolorosa pèrdua arriba en un moment en què en reviurem una altra d'encara recent, la de Pawel Rouba, un altre gran amic i mestre d'actors, d'origen polonès, que havia somiat en una llarga i dolça jubilació a Mallorca, on ja havia adquirit una casa devora el mar: el seu gran somni. Feia molts d'anys que celebràvem junts Sant Pere i Sant Pawel-Pau, i aquesta és la data, tan estimada per ell, que hem triat amb la seva família per fer-nos a la mar de la badia amb el llaüt i aspergir en les aigües blaves les seves cendres. Era aquest el seu darrer desig. Així les cendres seran integrades per la mar que ell va estimar tant i que un càncer li ha robat de la manera més injusta.
També estic segur que molts de la nostra gent de teatre sentiran profundament la pèrdua de Pawel Rouba. La seva relació amb Mallorca comença entorn del 1975, quan va participar com a professor de mim i pantomima en un curs que jo mateix havia organitzat. La seva sòlida formació ben aviat li va permetre fer-se un nom que marca, sobretot a Catalunya, un abans i un després en la didàctica de l'expressió corporal. Vaig tenir l'honor de comptar amb la seva col·laboració en les actuacions de Pot Patroc, un grup de mim en el qual també participà el comú amic, també polonès, Andrezj Leparski, i, com Pawel, professor de l'Institut del teatre de Barcelona. Actuàrem a diversos pobles de Mallorca, on l'art d'aquests dos mestres va causar sensació i va despertar algunes vocacions teatrals.
També he d'agrair a Pawel Rouba la seva col·laboració en muntatges que jo vaig dirigir, des de Mort de dama (1981), de Llorenç Villalonga, fins al darrer, fa dos anys: El rei Pepet, de Pere Capellà. Tenir-lo al costat donava seguretat i, a més, sabies que sempre afegiria al conjunt un toc, un matís, una subtilesa, que devíem a la seva extraordinària saviesa del significat de cada moviment damunt d'un escenari. Pawel sempre era el company i l'amic disposat a ajudar, a aportar aquell plus que eleva el llenguatge del gest a un art i a una ciència.
Professor de l'Institut del Teatre de Barcelona, des de 1973, professor de l'Escola de Mim Marcel Marceau a París, mestre d'armes, també estimava i conexia bé els cavalls, l'equitació. La seva aportació al teatre català ha estat i continua sent esencial per entendre alguns dels avenços d'aquests darrers trenta anys.
En nom de l'amistat que m'ha unit tant a Marcos Portnoy com a Pawel Rouba, i apel·lant a les seves aportacions a la formació de molts dels nostres actors i actrius, deman per a aquests dos grans mestres —i grans persones— un record, un homenatge. I que ens en quedi alguna cosa en el cor de cadascú.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.