He pogut escoltar la vostra veu, sr. Matas, en una de les promeses electorals. La que fa referència a una nova valoració de la situació i consideració de família nombrosa. Certament entre noltros, cal fomentar un bon grapat de mesures per millorar la situació de moltes de famílies del nostre país. Certament hi ha persones que ho passen malament per arribar a final de mes i la càrrega de les despeses d'habitatge, alimentació, educació, i altres, sobretot envers els fills. Aquest fet ens obliga, als que estam amb responsabilitats públiques a articular línies de suport.
Ara bé, sr. Matas, les persones a les quals ens referim no són invàlides, no, sr. Matas. Tal vegada tenen sobre si mateixos el fet d'haver d'assumir alguna situació de discapacitat. No és el mateix senyor, no és el mateix. Invàlid, un concepte ja totalment desfasat, que passa a ser en certa manera insultant, potser ho utilitzin des de determinades maneres de concebre els més febles. A aquells que, des de temps passats, els que ostentaven el poder, retiraven a les voreres dels camins, als portals de les esglésies, als recintes de la beneficiència,... als reductes, on «pietosament» hi podien acudir de tant en tant els senyors i senyores a fer almoina. Invàlids no, senyor President. Tal vegada qui ha preparat la proposta no coneix a fons la conceptualització actual, moderna, rigorosa amb els drets de les persones. Tot i que aquestes tinguin sobre el seu ésser alguna situació esdevinguda per una o altra causa que fa que no pugui tenir o desenvolupar amb tota la seva força l'autonomia personal, tant a nivell físic, psicològic o mental. Invàlid no, de cap manera: Sí, Persona en situació de discapacitat. I no és un eufemisme, és en tots els casos una consideració de respecte i consideració a la seva dignitat, envers la persona. Potser, es podrà corregir la vostra dita, tal vegada els equips de redacció, amb les presses de les promeses actuals, dels darrers dies de campanya, no han pogut esmenar i encertar. Suposo que hi haurà temps de disculpa davant tanta gent que des de la seva situació pateix dificultats i sovint no es troba prou considerada, o encara la seva atenció esdevé objecte de misericòrdia i no d'igualdat de drets i de justícia social.
Tal vegada, els invàlids son uns altres, els que no reparen prou, en rigor, a fer per a tothom el que ens manen els manaments de lleis superiors, com és la Declaració Universal dels Drets Humans i la mateixa Constitució de l'Estat Espanyol, quant a respecte a la Igualtat dels éssers humans. Tal vegada els invàlids passen a ser-ho els que invaliden, els que trepitgen i anul·len els febles, els que fan de la responsabilitat pública un espai de mercat brut. Amb tot respecte, considero justa i me permeto demanar-li una rectificació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.