Lliçons

Sóc feminista, però darrerament he llegit una sèrie articles d'homes que em fan pensar que potser vaig equivocada, perquè semblen estar segurs de tenir una visió molt més ajustada del que les dones hem de fer per defensar la nostra causa. Ja veus, quina pèrdua de temps! Tants d'anys de lluita i de pensament feminista que no hauran servit de res, perquè hi ha alguns homes que han nascut amb les idees clares, i ens bastava anar-los a consultar a ells.

A dos diaris he llegit articles en què es ridiculitza que el Instituto de la Mujer espanyol demanàs la retirada de l'anunci de Dolce i Gabana en què es veu un home que subjecta per les mans una dona i la té immobilitzada al terra mentre tres homes més observen l'escena. Jo tot d'una el vaig interpretar en el sentit que l'home la va a violar mentre els altres el «cobreixen», si és que no fan coa per violar-la ells també. Aquesta interpretació és la que em ve ràpidament i no me'n ve d'altra perquè es correspon a moltes escenes de pel·lícules, i que, per les notícies que ens arriben, sabem que passen a la realitat. Per exemple, fa poc vàrem saber d'una al·lota pollencina a qui havia passat justament això, que quatre homes l'havien violada un darrere l'altre. I crec que si ha vist la imatge de D&G, li recordarà el que li va passar, a ella. Però no, aquests dos articulistes ens diuen que si ho interpretam així és perquè som unes remilgades, perquè això només és una imatge artística.

En un altre article es criticava que s'hagués denunciat la discriminació que suposava que a aquella miss càntabra li fessin tornar la corona pel fet de ser mare, quan els homes que són pares poden optar a ser místers als certàmens equivalents masculins sense cap problema. Aquest home deia que el que hem de fer no és defensar aquesta miss, sinó reclamar que s'aboleixin aquests concursos de «bellesa». Crec que en això estam d'acord, i no crec que denunciant aquest cas de discriminació manifest ningú defensi aquest tipus de concursos que, de fet, les feministes també denuncien des del principi. El cas és que, a les feministes, no se'ns pot perdonar res, se'ns ha d'exigir, més que a ningú, una absoluta coherència, i no podem equivocar-nos mai en res perquè si ho feim perdem tota credibilitat. I això em recorda aquell home a qui publicaren una carta en què ens deia que defensam massa el gènere femení, que ja està bé. I ara que ve el 8 de març, en record un altre en què es criticava que a la darrera manifestació del Dia de les Dones no anàssim totes juntes, és a dir, que no ens ajuntàssim també amb les del PP. I per què no demanam que a la manifestació del 17 de març que ve de Salvem Mallorca anem tots plegats (també el PP) i que l'encapçali en Matas? No estam d'acord que si en Matas i els seus hi van no és més que hipocresia? No feim bé les feministes d'esquerra de les Balears de visualitzar que el PP també és hipòcrita anant a les manifestacions del Dia de les Dones? No feim bé no fent-los el joc, ja que no fan res per lluitar contra la discriminació de les dones? Es veu que no, encara que esper que m'expliquin un poc millor per què.

El que em crida l'atenció és la seguretat i l'alegria amb què aquests senyors ens imparteixen lliçons. La darrera lliçó que he sabut per boca d'un home és: ni paritat ni polles! El que no tenc clar és si és una simple expressió o si vol dir que a les llistes electorals només hi ha d'haver dones o eunucs. El que està clar és que per anar bé ens hem de sotmetre... al criteri d'aquests homes. Ara esper les seves lliçons sobre com aconseguir la igualtat d'oportunitats efectiva i com acabar amb la violència contra les dones.

Margalida Seguí, (Rebuda per e-mail)