Els mallorquins i la corrupció

Cas Túnel de Sóller de cobraments de comissions il·legals, Cas Mapau de captació de vots d'immigrants amb doblers públics, Cas Bitel d'espionatge il·lícit, Cas Cintes de suborns i requalificacions urbanístiques a Santa Margalida, Cas Cavallistes de construcció il·legal amb emissió de certificacions falses per part de batles populars i, finalment, Operació Voramar. Vos sonen? Els mateixos cans amb diferents collars: casos de corrupció protagonitzats per destacats dirigents del Partit Popular de les Illes. No pretenc amb aquesta carta fer una al·legat contra la corrupció ni contra els seus responsables; serà la justícia qui reparteixi culpes i condemni els lladres. Però sí voldria deixar clar un aspecte comú i recurrent en tots els casos abans esmentats: els seus protagonistes han estat sempre polítics o persones vinculades al Partit Popular. Dit així pot semblar una evidència, fins i tot una redundància, és cert, però comença a ser hora que en aquestes illes es diguin les coses altes i clares, sense pors. Els populars han governat les illes, amb el breu parèntesi del Pacte de Progrés, durant tots els anys de democràcia; en aquest temps han teixit una xarxa compacte d'amics i coneguts, gent sense cap escrúpol ni amor pel territori, que en estreta connivència amb alguns responsables públics han sagnat aquesta terra amb la depredació més grollera i escandalosa. Aquest fet ha coincidit amb una colla de polítics venals i poca-vergonyes que han convertit el seu càrrec en un lloc des d'on repartir favors i guanyar doblers. Tot això ho han fet, diuen, en nom del progrés i del benestar. I ens agradi o no, mallorquins i mallorquines, ha estat amb el nostre consentiment explícit, perquè els hem votat, o tàcitament culpable, perquè hem callat davant uns senyors que s'han enriquit, que no se us oblidi, amb el patrimoni de tots. No vull parèixer messiànic, però em voleu dir què és el que fa falta perquè d'una vegada obrim els ulls? Quan assolirem la dignitat necessària per dir ja n'hi ha prou? Quan serem capaços de posar la cultura, la llengua i el territori per davant de la ignorància i de la destrucció? Si vos he de ser sincer, no som gaire optimista, la majoria de gent d'aquesta terra sembla no tenir sang a les venes.