Sóc mare de dos nins de 10 mesos. Van ser prematurs i tenen
alguns problemes de l'aparell respiratori. En aquests primers mesos
de vida dels meus fills he anat vàries vegades a urgències
infantils a Son Dureta i encara que a vegades no m'ha agradat com
m'han tractada, n'estic contenta perquè l'assistència ha estat
bona. Però fa un parell de setmanes vàrem haver d'ingressar
n'Andreu a l'Infantil de Son Dureta, i durant els 5 dies que hi
estàrem vàrem tenir més d'una sorpresa desagradable.
Els menjars que donen als nins són precuinats («potitos»), quan
per a un nen, i més si està malalt, el millor nodriment és el que
es prepara amb aliments frescs. Si vols aquest tipus de menjar per
al teu fill, ho has de demanar expressament... quan te n'assabentes
per alguna mare que ja ho sap (ningú de l'equip mèdic no et dóna
l'opció d'escollir).
Sols tenen dret a berenar les mares amb fills amb malalties
cròniques, les d'altres illes i les que estan alletant. La resta,
no. I la veritat és que no entenc aquesta diferència. La resta de
mares no estam amb els nostres fills de la mateixa manera que
aquestes? Jo visc a Mallorca, a 20 quilòmetres de Son Dureta, el
meu fill menja sòlid i afortunadament no té una malaltia crònica,
però he d'estar les 24 hores al seu costat perquè sols té 10 mesos.
No puc anar a berenar a ca meva perquè no tenc qui pugui
substituir-me al costat de l'infant, especialment a primera hora
del matí. Per tant, per què se'ns discrimina? Perquè som
mallorquines, no estam alletant i/o els nostres fills no són
malalts crònics?
A tot això hem d'afegir el risc que correm els pares que
treballem (en el nostre cas ho fem els dos) en haver d'abandonar,
sí o sí, les nostres feines per poder estar amb el nin a la
clínica. Què tal un servei de cangurs per a nins malats als
hospitals? Els infants malalts necessiten, a diferència dels adults
malalts, la companyia continuada, durant tot el dia, d'una persona
gran. A Son Dureta no existeix cap servei que et garanteixi la
vigilància ni la cura del teu fill petit, ni per unes hores. Per
tant, un dels pares ha de deixar la feina per estar al costat del
nin les 24 hores amb el risc de perdre-la, perquè l'empresari no té
la culpa que el nen estigui malalt ni que l'assistència mèdica
pública no inclogui la vigilància, l'entreteniment ni la cura dels
infants hospitalitzats. Així que o tens un cap supercomprensiu o
l'obligació, i el desig, d'estar al costat del fill que et
necessita et pot deixar sense feina.
Des d'aquestes pàgines, deman als responsables que en prenguin
nota i cerquin solucions a tot això. Prou dur és veure el teu fill
a l'hospital per adonar-te, a més, que no reps un servei a la mida
dels impostos que pagues.
Maria Antonia Sotomayor Vicens. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.