Salvar una muntanya, una cala verge o protegir la flora i la
fauna autòctones és molt important; ara em sembla que hi ha una
plataforma que es diu Salvem Mallorca. Supòs que els capdavanters
de dita plataforma deuen voler salvaguardar l'illa dels efectes
devastadors d'un Govern encaparrotat a construir autopistes, camps
de golf i macrourbanitzacions al més pur estil llevantí espanyol.
Molt bé, però què tal si començam a salvar l'ànima d'aquesta roca?
Potser si protegim Mallorca dels mateixos mallorquins no seran
necessàries plataformes reivindicatives de cap tipus.
Un lloc, aquesta terra, on els ocupants naturals del poder són
els cacics de dretes, de la dreta de sempre, avesada als domassos i
a desfilar davall pal·li, ho fan des de fa segles, en saben prou
d'acomodar la història a les seves conveniències. Un poble inculte
pel que fa al coneixement de la seva pròpia història els perpetua
al poder. Un lloc, aquesta terra, on el nacionalisme de la seva
gent és el d'un poble assimilat.
Malament per als partits nacionalistes d'aquesta terra, i encara
més per als independentistes, si hem d'anar explicant a la gent el
perquè de tot plegat. Quina buidor interior la d'aquell que és sinó
estranger dins la pròpia pàtria. Per voluntat pròpia, com la
d'aquells espanyols afrancesats durant l'ocupació napoleònica, com
la dels germanòfils i anglòfils a l'Europa del primer terç del
segle XX, els mallorquins d'avui renunciam al dret més gran que
gaudim com a poble: el dret a l'autodeterminació. Si més no,
renunciam a conèixer la nostra pròpia història. Els mallorquins
preferim esser «espanyòfils» (per això votam majoritàriament el
PSOE i el PP quan arriben eleccions), oblidant la major riquesa
identificativa del país: la llengua, el fenomen més rellevant a
l'hora de parlar d'un tret cultural absolutament propi i
intransferible: la cultura catalana. La mateixa que ambdós partits
nacionalistes espanyols intenten destruir pels mitjans que sien: el
PSOE ha aprovat que el valencià és una llengua diferent al català
(divideix i venceràs).
Arran de què, doncs, aquest espanyofilisme més propi d'una
antiga colònia americana? Aquest fenomen social i cultural,
agreujat pel fet de ser assumit voluntàriament, no té comparació en
tot Europa, on avui tots els pobles lluiten per la seva
autodeterminació (Montenegro fa pocs dies ens ha refrescat la
memòria al respecte). Un fenomen que no potencia, però sí tolera
per una intel·lectualitat majoritàriament \132 immersa dins la seva
pròpia autocomplaença i preocupada únicament i exclusivament del
seu sustent per damunt de qualsevol reivindicació de la cultura
indígena.
Un lloc, aquesta terra, on no significa res alliberar-nos del
caciquisme de la dreta de sempre si és per caure a la gola del
PSOE. Les seves sigles ho diuen tot: socialista i espanyol, i altre
temps també obrer. De veritat queda algú que encara cregui que el
vertader vot útil és aquell que es dóna a uns partits que tenen els
caps i les seves seus a Madrid? Es deixen d'agreujar any rere any
els problemes que patim a les illes en funció de qui governi a
Madrid? Allò que el senyor Matas reclama al senyor Zapatero, ens ho
va donar el senyor Aznar? Allò que el senyor Matas reclama ara a
Madrid ho continuarà fent si conserva el seu càrrec, i per contra a
Madrid hi ha un canvi de govern? No és hora idò de posar fil a
l'agulla i desterrar tanta fal·làcia?
És ben hora de posar fil a l'agulla i demanar-nos quina és la
nació dels mallorquins
Felip Lladó. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.