La meva capacitat per al·lucinar és superada dia sí i altre també, per bona part de polítics de la nostra comunitat, la darrera ha estat veure com es declara un «Fet Històric» limitar a 20 persones el trànsit a peu pel camí de Ternelles, que condueix al Castell de Rei i a Cala Castell.
Així, a la sentència del tribunal suprem de 18 d'octubre de 2001, dictada en el recurs de cassació 2.967/97 es declarà «ajustada a Dret la prescripció que introduí l'Ajuntament de Pollença en el seu Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) en el sentit de declarar una servitud peatonal i pública de pas en aquells camins d'accés al mar», si bé hi ha algunes determinacions i prescripcions (la prohibició de transport motoritzat i una assumpció de control, conservació i millora del camí per part de l'administració).
El 25 de Maig de 1825 l'ajuntament firmava una pòlissa de 19 lliures pagades per «polvora y aserons de las aynes que se han enprat per compondrer el cami Real qui va al mar y castell Real de esta vila per ser intransitable» (AMP. Sig. 1387). Aquest document és recollit al catàleg de camins de Fodesma, amb aprovació inicial per part del consistori pollencí.
Així mateix, a l'Arxiu del Regne de Mallorca hi trobem, entre d'altres, escriptures Escrivanes de Cartes Reials núm. 996, pàgina 87, en les quals el dia 23 de Juliol de l'any 1732, Joan Sureda capbrevà un hort i dret d'aigua situat a Cubelles, hort que confronta amb el camí Reial; «...un hort ab son dret de aygua, situat en lloch de cubellas, conf de una part ab cami Real qui va a la possessio de Ternellas,...». S'hi troba molta més documentació, que ens parla d'aquest camí com d'un camí reial, i ja es sap «qui sembra en camí real perd el gra i el jornal».
Aquestes són algunes petites mostres de com evolucionen les coses, efectivament estam davant un fet històric, al segle XXI: un camí reial com el de Ternelles serà, crec, el primer a limitar a vint persones a peu el seu trànsit diari, i a més segurament s'haurà de demanar permís previ, cosa que farà obrir un precedent en aquest aspecte.
La Propietat de la finca pot estar satisfeta, ja que es posen grans entrebancs per transitar pel camí que confronta amb aquesta (val a dir que es conserva la finca en un estat excepcional, emperò en cap moment ningú no discuteix la propietat privada de la finca) en aquest cas la família March; no sé si aquest fet hi té res a veure, voldria pensar que no, però em costa.
Desprès de veure com associacions que sempre s'han regit per criteris mediambientals de protecció de la natura, com el mateix GOB, també consideren desmesurades les mesures adoptades, em deman què és primer, l'interès general o l'interès d'alguns particulars? Què es protegeix, un camí públic o una propietat privada? Què volem, fomentar el coneixement de la nostra terra, o el privilegi del que pot posseir un gran latifundi? És incompatible la preservació mediambiental d'una finca amb l'ús del seu camí? Estic segur que les persones encarregades de gestionar el nostre patrimoni i el seu llegat em sabran respondre davant els meus dubtes.
Moltes gràcies.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.