El deute bolivià

És de lamentar que el Govern espanyol utilitzi partides tan sensibles com són l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) i la cancel·lació del deute extern com a moneda de canvi per assegurar el negoci d'empreses espanyoles. D'aquesta manera, una vegada més, sembla prevaler l'interès corporatiu abans que la voluntat de dur a terme una política autònoma i decidida d'increment de l'AOD. Increment que no hauria d'incloure nous crèdits del Fons d'Ajuda al Desenvolupament, ja que això comportaria un nou increment del deute extern. La promesa de cancel·lació del deute s'hauria de fer d'una vegada, com a acte, si es vol, simbòlic, de reparació de l'espoli que va suposar el colonialisme. No seria de rebut que es fes, com ja s'ha suggerit, a través d'un mecanisme tan maquiavèl·lic com és el canvi de deute, pel qual s'obliga el país deutor a reposar l'import cancel·lat en un fons, del qual tan sols poden beneficiar-se empreses espanyoles, per invertir en aquest país en sectors tan estratègics com l'energètic.

Daniel Gómez-Olivé i Casas. (Rebuda per e-mail).