El deute bolivià

TW
0

El passat 3 d'agost la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, assistia a la Paz, juntament amb el president de Bolívia, Evo Morales, a la signatura de la Comissió Mixta de Cooperació entre els Estats espanyol i bolivià. Aquest Conveni garanteix una inversió espanyola en Ajuda Oficial al Desenvolupament, que només per al 2006 serà de 60 milions d'euros, com també el compromís de cancel·lació del 100% del deute que Bolívia té contret amb l'Estat espanyol. Aquesta signatura escenifica una nova etapa de distensió entre ambdós governs, després que el bolivià decidís el mes de maig nacionalitzar els hidrocarburs, una mesura que va afectar de ple Repsol YPF. Ara bé, aquests compromisos d'ajuda i cancel·lació de deute no s'han signat fins ara perquè, prèviament, el Govern espanyol ha esperat que el de Bolívia accedís a garantir el negoci de Repsol YPF al seu país.

És de lamentar que el Govern espanyol utilitzi partides tan sensibles com són l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) i la cancel·lació del deute extern com a moneda de canvi per assegurar el negoci d'empreses espanyoles. D'aquesta manera, una vegada més, sembla prevaler l'interès corporatiu abans que la voluntat de dur a terme una política autònoma i decidida d'increment de l'AOD. Increment que no hauria d'incloure nous crèdits del Fons d'Ajuda al Desenvolupament, ja que això comportaria un nou increment del deute extern. La promesa de cancel·lació del deute s'hauria de fer d'una vegada, com a acte, si es vol, simbòlic, de reparació de l'espoli que va suposar el colonialisme. No seria de rebut que es fes, com ja s'ha suggerit, a través d'un mecanisme tan maquiavèl·lic com és el canvi de deute, pel qual s'obliga el país deutor a reposar l'import cancel·lat en un fons, del qual tan sols poden beneficiar-se empreses espanyoles, per invertir en aquest país en sectors tan estratègics com l'energètic.

Daniel Gómez-Olivé i Casas. (Rebuda per e-mail).