Les víctimes del canvi climàtic

TW
0

El canvi climàtic no és el futur ni cap mena de film de ciència ficció: ja és el present, amb tota la seva violència destructiva. A Europa la situació comença a ser d'alarma social. Als Països Baixos podrien haver mort, per les altes temperatures anormals, unes 200 persones i a l'Estat francès gairebé 70.

Al Regne Unit s'ha arribat a la temperatura més alta mai registrada en un mes de juliol, 36'5 graus a la població de Wisley, al comtat de Surrey. A casa nostra suportem, d'ençà del mes de maig, una calor anormal i tot el juliol hem patit temperatures extremadament càlides, per sort amb menys morts que al nord d'Europa, però també amb víctimes de cops de calor que es podrien haver evitat si no tinguessin un model econòmic i de vida tan depredador i irracional.

A banda de les desgràcies personals -les víctimes del canvi climàtic també són les mateixes, socialment parlant, que les víctimes dels accidents laborals: els més pobres- la realitat present de l'escalfament de la terra provoca un altre gran problema vital que ens pot arruïnar el turisme i l'economia en general: la falta d'aigua. La situació de les capes freàtiques ha caigut al nivell més baix d'ençà de fa vint anys. Cal reaccionar davant d'aquests fets que ja formen part dels problemes polítics del present. Cal revisar a fons el creixement econòmic malgirbat i, molt particularment, l'actual model energètic forassenyat.

Cal prendre's més seriosament la qüestió del transport públic, sobretot el ferrocarril convencional, i començar a plantejar-nos, de dalt a baix, un nou model urbanístic i de vida quotidiana que ens permeti albirar un futur social i mediambiental digne i sostenible. Ara i aquí el canvi climàtic ens està indicant clarament que no podem anar, com si no passés res, pel viarany equivocat del capitalisme salvatge i el neoliberalisme prepotent.

Josep M. Loste i Romero. Rebuda per e-mail.