Cada dia ho penso. Passa davant els meus ulls aquesta arma
blanca collada vora les noves i futuristes carreteres pitiüses.
Penso en els motoristes, se senten impotents. Saben que les obres
viàries també es financen amb els seus impostos i no es té en
compte el valor de les seves vides. Han de circular entre dues
fileres de ganivets que amenacen amb caràcter de permanència la
seva integritat física. S'han de conformar amb l'argument que algú
els ha homologat. Es veu que surt més econòmic instal·lar aquest
tipus de separacions que unes altres que proporcionin seguretat als
conductors de vehicles de dues rodes. Pel que sembla, resulta més
avantatjós estalviar-se duros que tragèdies familiars. I més si
parlem de famílies que treballen en feines corrents i formen part
del teixit majoritari de la societat treballadora.
Per homologar, i sobretot per instal·lar, aquesta mena de mobles
ferroviaris sense cap mena de reflexió, cal no haver viatjat mai en
moto. O potser també cal no tenir fills ni filles ni germans ni
nebots ni amics motoristes. Hi ha molts casos de persones que
haguessin salvat la vida amb unes proteccions viàries adequades.
Milers de motoristes han alçat la veu per aquesta causa. Però no hi
ha res a fer. Ni manifestacions ni reivindicacions ni res. Res no
atura la instal·lació d'aquest perill metàl·lic. Hi ha estudis que
en confirmen l'extrema perillositat. No és necessari sobrepassar
velocitats prohibides per fer-se molt de mal. Una caiguda a 30 km/h
pot ser suficient per matar-se. Una persona que surt de Santa
Eulària amb moto, pot caure accidentalment. Si la mala sort la fa
lliscar per les corbes del pont, potser ja no ho explica. Aquelles
tanques protectores desprotegides evitaran que caigui al riu, però
l'impacte pot matar-la en sec, amputar-li una o diverses
extremitats o provocar-li greus lesions de columna.
Fins que passi. Fins que algú més, com va passar al revolt de
Sant Llorenç, parteixi la vida en dues meitats d'una forma tan
tràgica. Llavors, abans que calgui fermar desenes de rams de flors
a les tanques, igual hi apareix alguna protecció en un parell de
revolts. Els trams rectes es deixen totalment al descobert. Deu
haver-hi alguna raó de caire estadístic que nega la possibilitat
que una moto rellisqui amb aigua de la pluja, de la serena o amb
alguna taca d'oli o gasolina mentre corre pels carrils d'una recta.
Deu ser també poc probable caure de la moto en una recta per
col·lidir amb un altre vehicle, a causa d'una frenada forçosa, per
rectificar un avançament erroni... Llavors, llavors sí que el mal
està fet. Llavors, alguna personalitat política potser suspèn
parcialment la seva agenda per visitar el lloc dels fets. Igual
s'anuncia que estava previst instal·lar-hi protectors com han fet
alguns països europeus. Però el mal ja està fet. Unes hores de dol
públic mai reparen el dolor d'una família destrossada. I després, a
la feina. Tothom altra volta al seu lloc per tal que no s'aturi
aquesta roda que retroalimenta els pressupostos públics amb el
treball.
Emma Segura Oms. Rebuda per e-mail.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.