Simplement, igualtat

Òbviament, aquesta igualtat implica que tots els espanyols tenen els mateixos drets i deures. Doncs bé, amb el nou Estatut que el Govern de les Illes Balears vol tirar endavant, això quedarà qüestionat. Els partits polítics de les Illes que hi han votat a favor no han volgut veure la desigualtat en drets i deures d'alguns ciutadans. Pens que és un exercici d'honestedat que ens oblidem, per un moment, de les nostres opcions polítiques. Jutgem els fets amb fredor, oblidem la passió per un moment. La mateixa Constitució ja és, d'entrada, tan ambigua que no és absurd plantejar-se si ens fa a tots iguals lingüísticament parlant. Per afirmar això, em bas en el fet que la Constitució estableix el deure de tots els espanyols de conèixer el castellà. En dir això, òbviament, s'estableix un deure que només tenen els que no tenen el castellà com a llengua materna, o, d'una altra manera, els no castellanoparlants tenen un deure que els castellanoparlants ja tenen assolit per la simple raó de ser parlants d'una llengua privilegiada. D'altra banda, això també implica una desigualtat en drets: una part dels espanyols, els que tenen el castellà com a llengua materna, tenen dret de ser monolingües, dret que no afecta la resta d'espanyols amb llengua materna no castellana. La Constitució, però, deixa espai per a l'esmena: els diferents estatuts de les comunitats amb llengua pròpia no castellana en poden regular l'ús.

Pel que fa al nostre Estatut, l'esmena no corregeix la discriminació: es reconeix, simplement, el dret dels ciutadans de les Illes a expressar-se en la seva llengua pròpia, una llengua pròpia que ningú té el deure de conèixer. Això, evidentment, planteja ambigüitats evidents. Es pot garantir el dret dels catalanoparlants a expressar-se en la seva llengua pròpia si una part dels ciutadans no té cap obligació d'entendre'ls? L'Administració pot garantir que no es discriminarà ningú per la seva llengua sense que això impliqui que tots els ciutadans coneguin les dues llengües oficials? Òbviament, no. La cosa és tan senzilla com evident: a ningú no li passa pel cap que per expressar-se en castellà qualcú li pugui dir que no l'entén, però això sí que pot passar en català, i el que és més greu, el parlant de castellà dóna per fet que qualsevol ciutadà de les Illes l'ha d'entendre, perquè hi està obligat, i alhora sap que té el dret de dir al catalanoparlant que no l'entén, perquè la llei no garanteix que ningú l'hagi d'entendre. Contràriament, el catalanoparlant assumeix tàcitament que no tothom té per què entendre'l quan tria «lliurement» expressar-se en la seva llengua materna, alhora que sap que també implícitament té l'obligació d'entendre els que s'hi adrecin en castellà. La situació és tan quotidiana que ja sovint es considera com a «normal», sense ni tan sols pensar-hi.

La desigualtat lingüística, doncs, és evident. És obvi que dues llengües que es titlen d'oficials han de tenir els mateixos drets i deures, car si no, com s'ha exposat, la igualtat lingüística, propugnada com a «bilingüisme», és simplement una utopia. Els nostres polítics ara han tengut l'oportunitat única de superar definitivament aquesta desigualtat i s'han estimat més mirar cap a una altra banda. El nostre nou Estatut mantendrà aquesta situació injusta.

La reflexió que vull fer és ben senzilla: tots els ciutadans han de tenir els mateixos drets i deures lingüístics, perquè, si no, la igualtat, dita bilingüisme, és impossible, sempre en perjudici dels catalanoparlants. Ara que teníem la primera oportunitat des del 1715 per equiparar completament en drets i deures les dues llengües (equiparar, és a dir, cap per damunt de l'altra, simplement completament iguals, no ho oblidem), els nostres polítics del PP, PSIB-PSOE i incompresiblement UM han votat per mantenir la discriminació.

Com a catalanoparlant, amb independència absoluta de la meva opció política, em sent completament decebut amb els meus representants polítics, que, altra vegada, han volgut que a aquestes Illes jo estigui discriminat per parlar la llengua dels meus avantpassats mallorquins, mentre que tants d'altres, tant alguns que fa anys que són aquí com d'altres que acaben d'arribar, tenguin més drets lingüístics que no jo. Simplement deman que l'Estatut de les Illes reconegui la plena igualtat en drets i deures cap a les dues llengües oficials. Ni més ni menys. No deman que cap llengua sigui ni millor i ni pitjor, simplement, iguals.

Joan Ignasi Servera Vila. Rebuda per e-mail.