Hi ha un dirigent polític català del qual es pot dir que no li tinc gran admiració persoal. De fet le seves intervencions als mitjans públics freqüentment em sorprenen i em costen d'entendre. Ara acaba d'aplaudir la trajectòria de José Bono al qual ha definit com «Bon ministre de Defensa». No es tracta simplement d'una declaració de simple cordialitat perquè en la mateixa intervenció no ha dedicat els mateixos elogis per a l'altra ministra rellevada en el càrrec.
Personalment penso que els partits polítics han de denir dirigents que sàpiquen fer les declaracions adequades en els moments adequats. I no sé si el ministre de Defensa es mareixia aquests elogis sabent tots que ha de estat sovint notícia sobretot per sovintejades sortides de to i per comportaments primaris en les seves actuacions.
Per mi les delcaracions d'aquest líder polític català estan plenes de contradiccions: En una carta setmanal als seus militants del 10/12/2004 referint-se a Bono deia el següent:
«Hi ha molta gent que avui té responsabilitats públiques que seria millor que no les assumís. O també: «Bono es dedica a desfer el discurs que abans ha teixit Rodríguez Zapatero. I el més greu és que molt em temo que Rodríguez Zapatero no és conscient del que teixeix mentre Bono té ple coneixement del que desfà».
Miquel Soler i Ramon (Rebuda per e-mail).
