TW
0

Sr. Director:

Aquests darrers dies, ja gairebé setmanes, estem copsant que a l'Estat veí, amb una gran maduresa ideològica, els estudiants es mobilitzen contra l'intent del Govern del primer ministre Vilepin de voler aplicar, peti qui peti, l'anomenat CPE (primer contracte de treball), la qual cosa implicaria l'acomiadament lliure en els dos primers anys i un augment destacat de la precarietat laboral.

De tota manera, el que ens hauria de fer reflexionar és que mentre a l'Estat francès la protesta contra l'explotació social i el conformisme es fa sentir al carrer, a casa nostra la contestació és banal i panxacontenta, és a dir, en forma de macrofarres i botellades etíliques. No hi ha dubte que en el nostre país la consciència social està sota mínims. La gent de mitjana edat està esclavitzada, segrestada pel cost de les hipoteques i per l'elevada inflació i el jovent, sense cap futur clar, ha caigut en el parany del postmodernisme més estúpid i alienant.

Cal tenir molt en compte que a l'Estat francès les autoritats de centredreta, atenent els forassenyats requeriments del neoliberalisme globalitzador, vol aplicar més flexibilitat laboral (eufemisme de la precarietat laboral), no perquè la societat vagi millor sinó perquè la crosta dels grans accionistes de borsa tingui més beneficis.

De fet, els estudiants francesos estan dient, d'un forma responsable i contundent a tot Europa, que no volen el model de precarietat tercermundista: el model del totxo especulatiu i el turisme malgirbat de casa nostra. Aquí som tan ignorants i inconscients que, en lloc de lluitar cívicament contra les injustícies socials, adoptem una actitud tolerant envers la irracionalitat de la barra lliure neoliberal.

Josep M. Loste i Romero (Rebuda per e-mail).