Emili Darder i Cànaves, sempre en el nostre record

El 24 de febrer del 1937 (tal dia com ahir, ara farà seixanta-nou anys), la ciutat de Palma va viure un dels fets més cruels i lamentables de la nostra història més recent. El darrer batle republicà de Palma, Emili Darder i Cànaves, va ser afusellat per l'exèrcit franquista al mateix cementiri de Palma. Abans, el 16 de febrer, havia estat sotmès a Consell de Guerra pels mateixos colpistes de l'Alzamiento Naciona i va ser acusat de contraban d'armes i rebel·lió militar, antireligiós, antimilitarista i separatista (aquesta darrera acusació, basada en el fet de comprar més llibres en llengua catalana que en llengua espanyola, essent bibliotecari del Círculo Mallorquín). La sentència del 23 de febrer el condemnava a pena de mort. Emili Darder venia de família benestant i conservadora de Ciutat, la qual va fer tots els possibles, aprofitant-se dels contactes que tenien a l'Església i a l'exèrcit revoltat d'aleshores, sense obtenir la seva absolució. Va ser tancat al Castell de Bellver, on tots els presos (uns vuit-cents aproximadament) \132 vivien en condicions infrahumanes. A Emili Darder, el varen fer l'encarregat de netejar les moixines i els orinals que els presos empraven per fer les seves necessitats fisiològiques. Un dia es varen presentar dos oficials i li oferiren fer-se afí aMovimiento. Ell s'hi va negar rotundament. Estava molt malalt i el seu estat era molt greu (havia patit ja dos infarts). La nit abans de l'execució, va romandre a l'hospital agonitzant. No hauria importat assassinar-lo, segurament hagués mort l'endemà. Encara i així, li varen injectar sedants per portar-lo en cotxe cap al cementiri on el varen afusellar, assegut damunt un pedrís (perquè no es podia mantenir dret), a les sis i mitja del matí, juntament amb els seus companys, dirigents republicans d'esquerres, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Ques. Tenia quaranta-un anys. La seva família el va recollir perquè no fos enterrat a la fossa comuna, davant la presència de milers de persones. Més tard, li foren expropiats tots els seus béns i tot el seu patrimoni.

El batlle Darder, metge de professió, fundador d'Acció Republicana de Mallorca i més tard d'Esquerra Republicana Balear, va destacar a Palma durant, els sis anys de govern municipal, per donar un gran impuls a la ciutat i portar-la cap a la modernitat. Va dotar Palma d'uns serveis socials capdavanters a tot l'Estat, tant en Sanitat (pioner en la creació d'allò que serien els PAC actuals) com en Educació (creant el doble d'escoles que les creades els primers vint anys de la dictadura, la normalització lingüística de la llengua catalana...). La seva preocupació sempre foren els més desfavorits de la societat mallorquina d'aquells temps: les persones grans, les dones, els nins i els joves. Va ser un home amb un pensament avançat al seu temps. Pertanyia i treballava en nombroses associacions de tots els vessants, com el Foment del Turisme, Associació per la Cultura de Mallorca, Societat Arqueològica Lul·liana i un llarg etcètera.

Certament, la matinada del 24 de febrer del 1937 assassinaren cruelment Emili Darder, però allò que no pogueren silenciar ni endur-se mai és la seva feina constant, sempre amb honestedat i il·lusió, el seu record, l'empremta i el llegat que ens va deixar. El seu projecte d'esquerres, de republicanisme polític, de reconstrucció nacional perdura fins a la nostra actualitat més propera i roman encara inacabat. La seva lluita per una Palma i una Mallorca més modernes, socialment més justes i més lliures, la seva preocupació constant de fer polítiques que millorassin la vida i el benestar de les persones, la seva solidaritat amb les més febles, l'amor per la seva terra, per la seva llengua i cultura no han estat, en absolut, debades. Els joves (i els no tan joves!) recollim el seu testimoni per construir, des de l'esquerra, el discurs i el camí, la paraula i la tessitura, l'ànima i el valor, el treball i la terra, l'ètica i la raó, com el mateix Emili Darder sempre hauria volgut. Gràcies senyor batle, no el podrem oblidar mai.

Joan Miquel Chacon. (Rebuda per e-mail).