Carta a un militar

Avui, servidora, tenia un dia d'aquells que ningú no s'aixecaria del llit. Pesat, i fora humor per envestir les feines. Però vet aquí que he tingut la sort de començar el matí, llegint el diari. El Diari de Balears, per descomptat i... Oh miracle! Les lletres grans de primera plana m'han llevat l'empardalament de cop. «Commoció política per l'atac d'un tinent general a l'Estatut Català».

Quan he llegit que només eren paraules, no entraré en discussions per això, a mi personalment m'ha fet esclafir una bona rialla. Així, de sobte, fora pensar-ho dues vegades, ni tenir temps per manipular els meus sentiments. El senyor José Ma. Mena Aguado, es deu pensar que el poble tremolarà en sentir-lo?

Deu pensar que la nostra història i el nostre futur depenen del «seu» exèrcit?Pensa que la nostra llengua és «particular»?

No sap que tenim llengua pròpia de molt abans que nasqués la «seva particular» Espanya?

No pot pensar que si considera part dels Països Catalans com a espanyols, també el català n'és una de les seves llengües i com a BON espanyol hauria de conèixer-ne tota la seva història...?

Tots tenim boca per parlar, però pensar, el que se diu pensar....Quina pifiada!

Pensa, el tal Sr. José Ma. Mena Aguado...?

Fins un altre dia.

Xisca Amengual. (Rebuda per e-mail).