El PP i el bilingüisme assimilador

El concepte de bilingüisme no és el que tothom podria interpretar com la capacitat d'una persona de parlar dues llengües en un territori determinat. És un terme molt ambigu que depèn del contingut que li donem i del context en què l'utilitzem. Els diferents governs del PP a les Illes Balears i Pitiüses han amagat sempre el conflicte lingüístic existent entre la comunitat catalanoparlant i la hispanoparlant amb la intenció de perpetuar-lo. El mite bilingüista no és cap solució viable del conflicte, tampoc aspira a oferir-ne cap, és evasiu, inefable, és un intent d'emmascarar una realitat conflictiva i desigualitària. Les dues llengües són complementàries perquè no són iguals. El mite presenta com a indiscutible que el bilingüisme és harmoniós, estable i inamovible, per això representa que és allò invers de l'equilibri, la neutralitat, la imparcialitat, l'equitat o la justícia. La inferioritat absoluta de la llengua dominada respecte a la dominant és donada per descomptat. La llengua catalana per al Sr. Matas i el seu partit, és un simple símbol, pur i estàtic, fins i tot metafísic. És un instrument considerat de segona categoria, no apte per a ser usat en contextos formals, de prestigi, sinó més aviat d'anar per casa, sols per a parlar-lo «en la intimidad», inclús una eina que resulta de «molt mala educació» per a parlar-la en públic davant d'hispanoparlants, o també pel fet de dirigir-se en llengua dominada (català) a un parlant de la llengua dominant (espanyol). Som només els parlants de la llengua dominada, el català en el nostre cas, els obligats a ser bilingües, mentre que els hispanoparlants són monolingües en la seva llengua perquè és la llengua de l'Estat. Els catalanoparlants tenim el deure de conèixer-la (com així estableix la Constitució espanyola), no així en el cas dels hispanoparlants, que no tenen cap deure jurídic vers l'ús de la llengua catalana a tot el territori nacional. Simplement només gaudeixen del dret a conèixer-la i usar-la. El bilingüisme assimilador té per objectiu l'extinció (desaparició) a llarg o mitjà termini de la llengua dominada. La subordina, la dialectalitza i fragmenta, i fa reduir progressivament les seves funcions socials, com també els àmbits en els quals era o hauria de ser usada. Aquesta és la perversa estratègia practicada pel PP del senyor Jaume Matas a les nostres illes. L'eliminació de subvencions públiques a la premsa forana escrita en català, l'aïllament dels grups de música en català no afins al «règim», el tancament de «Somràdio», la concessió del certificat «C» de la JAC als alumnes que finalitzin l'ESO, la creació (com a excusa) de l'Institut d'Estudis Baleàrics per desfer l'Institut Ramon Llull, l'actual model diglòssic d'IB3, la creació de guetos lingüístics a les escoles de primària, la befa constant davant les resolucions d'informes del Consell d'Europa sobre el procés de substitució lingüística que pateix la nostra llengua a les Illes Balears i Pitiüses... Aquest és el tipus de bilingüisme que porta a terme aquesta gent «tan ufana i tan superba» i que, amb la subtilitat adient, han recollit el testimoni de la «Nova Planta» de Felip V, on el senyor Matas esdevé el José Rodrigo Villalpando del segle XXI, emprant altres mètodes però amb la mateixa i cruel consigna: «que se consiga el efecto sin que se note el cuidado». És, sens dubte, l'artífex principal de l'obscura trama configurada dins la nova «Formación del Espíritu Bilingüe», que persegueix abocar de forma inexorable la llengua catalana cap a la substitució lingüística a les Illes Balears i Pitiüses.

Joan Miquel Chacon. (Rebuda per e-mail).