És de tots sabut que sovint alguns articulistes (d'aquest i
d'altres diaris) utilitzen la seva posició de privilegi per llançar
dards en forma d'opinió enverinada, sense la necessitat de provar
res. Fan mal (a la veritat i a les persones), però tot val quan ens
creim portaveus de l'estendard de la «llibertat d'expressió».
Damià Quetglas, dilluns dia 31, en un article, ens parlava del
«trui de Muro», i pegava una vegada més contra en Pau Mateu, una
persona que durant els darrers dos anys de legislatura ha guardat
silenci, respectuós públicament cap als qui l'atacaven contínuament
(llegiu el Diari Sa Plaça) i lleial cap al seu partit, el PSM.
D'indecent m'atrevesc a qualificar l'article de dilluns passat quan
el senyor Quetglas afirmava que «ningú no va dir que la fuga no era
de franc, encara que molts ho pensessin», referint-se a la dimissió
com a batle de Pau Mateu a inicis de legislatura. Ho diu, llança el
dard i queda tan a ple, indecentment a ple.
Quant a l'argumentació de la seva crítica política, resulta
pobra, desideologitzada i manipuladora. Dóna per suposat que a Muro
hi havia la possibilitat de rompre la dinàmica caciquil que
caracteritza la vida política del poble des de temps immemorials:
«Pau Mateu va ser elegit batle per UM i PSOE a fi de rompre aquella
dinàmica de no ficar-se en política, perquè tanmateix la Sala no té
remei...». Però ens amaga, o s'oblida de dir, que el cap de llista
d'UM va governar fa dues legislatures amb el PP, i que en rompre's
el pacte, va rebre el suport del CDM, en aquell temps «comandat»
per l'actual cap de llista del PSOE. O sigui, cap anàlisi
ideològica, només la visualització de la fòbia d'un grup caciquil
contra l'altre grup caciquil. Possibilitat d'un canvi cap a
l'esquerra? De la mà d'UM? Del PSOE? A Muro, s'invertiran les
dinàmiques quan es jubili políticament tota l'herència d'altres
èpoques, si és que no deixen herevets.
Pau Mateu ha fet molta feina per Muro i des de molts d'àmbits,
des de l'ecologisme, l'estudi del patrimoni, l'associacionisme i la
política. Més enllà de les diferències ideològiques que es puguin
tenir amb ell, i dels encerts o equívocs, ho ha fet sempre des de
l'honestedat i a canvi de res. Només això. I per cert, certes
transicions cap a la dreta (vegi's la del número 2 del PSM cap a
UM) no mereixen cap crítica del senyor Quetglas, ni del seu propi
partit. Què hem de fer.
Guillem Barceló Ramis. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.