Noces de gais

No els basta tenir un auditori dominicalment, sense dret a rèplica, per haver de sortir al carrer per manifestar el que pensen? Per què aquesta esquera excepcional per un cas que afecta una petita minoria, quan davant problemes mundials hi ha hagut silenci sepulcral, fins i tot dins les mateixes esglésies? Per què ja hi tornam a ser a mesclar referents polítics amb objectius de fe? Record aquelles Corts on s'hi asseien com a Diputats alguns bisbes privilegiats. Per què aquest apocalíptic espant per una llei que regula un contracte civil? o és que es pretén quelcom més amb la llei de parelles d'homosexuals? Si mal no record a l'hora d'enjuiciar el contracte civil matrimonial de la Princesa, allò no havia estat matrimoni, segons l'interpretació eclesiàstica. Si aquell no, aquest tampoc, per molt de nom de matrimoni que se li doni. Per tant, si aquesta és qüestió de noms, aclarem termes i prou. És que pentura no hem vist canvis en els distins tipus de família d'avui, d'ahir, i en veurem demà? Divorciats i tornats casar, parelles de fet, matrimonis civils, sagramentals, per amor, per conveniència, per política i al llarg de la Història. I sempre, des de fa molts anys, es diu que la família està en crisi, però sobreviu. Per què ens escudam darrere la paraula família? O és que no empram aquest terme per dir que un convent és una família, o que els treballadors d'un hotel són la família. Record que cada dia en l'hotel on vaig fer feina, es feia el menjar de la família i es netejaven les habitacions de la família. Qualsevol grup té tendència a anomenar-se família. El tema adopcions que realment preocupa no hauria de ser precisament pel fet que siguin home-dona; sinó per la capacitat d'amor, donació, educació, estimació que seran capaços de donar als adoptats.

Pere Barceló, rebuda per e-mail.