Perdoneu!

Crec fermament que aquest Govern no funciona tan bé com molts pensen, crec que ens estan passant la mà per la cara. De moment en Zapatero es mostra obert i favorable a l'hora de millorar el finançament, aprovar lleis que preservin la llengua, retornar els arxius... si fins i tot és del Barça!

Però a l'hora de la veritat només xerra. Que jo sàpiga, encara no s'ha aprovat res de res. Hi ha projectes que porten anys en marxa corrent la mateixa sort, en sents a parlar per la premsa, les notícies, i en un esclat d'exaltació política hom arriba a pensar que s'hi està treballant, quan realment no es fot res de res. Més que l'altre govern, sí, però no n'hi ha prou. No cal que em digueu que tot això segueix un procés, i que tot plegat és lent. Sé que em falta molta informació i desconec tota la burocràcia i tràmits que fan falta per canviar la llei, però precisament us escric per això, per fer la impressió d'un ciutadà fora del congrés i l'activitat política. Algú que es crea l'opinió a partir de les tertúlies amb els amics, mirant la televisió o llegint els diaris.

Només demano als nostres polítics que no vagin regalant tantes disculpes a tort i a dret. Que pensin en la imatge que donen i el benefici que en treuen els de Madrid. Fa la sensació que siguem una colla de titelles, i que qualsevol cosa que allà es veu amb mals ulls aquí ens n'hem de disculpar i penedir. No entenc com fa temps es va organitzar un autèntic sarau polític amb la reunió que va mantenir en Carod-Rovira amb ETA i ara estem tots a la una que el diàleg amb els terroristes és l'única via cap a la pau.

Siguem forts, valents! Com hem de defensar una Catalunya que vol anar per lliure quan fa la sensació que haguem de demanar permís per tot?

L'últim cas desgraciadament ha passat a casa nostra amb el coi de «corona d'espines». Per què demanar tantes disculpes? Ha estat una ficada de pota, d'acord, però tota aquesta repercussió mediàtica per un doi de foto?

Deixem les coses clares des d'un bon començament i aquí no ha passat res! Hi ha qui li interessa fer créixer aquesta pilota, però si hi donem la importància que es mereix, es quedaran amb un pam de nas. Hem de prendre exemple del ministre Bono, a ell només li fa falta treure la seva fraseta «Es que soy muy campechano yo» i amb això i un somriure tots els pecats li queden perdonats.

Sincerament, estic desil·lusionat amb el senyor Carod-Rovira, ha perdut pes com a líder i ara mateix no crec que sigui el més indicat per tenir la batuta al capdavant d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Una cosa és segura: Si no ens fem sentir, ningú no ens escoltarà mai.

Arnau Galofré. (Rebuda per e-mail).