Carta oberta a l'Associació Compàs i directors/es

TW
0

No és això companys, no és això. Vos estan enganant. Vos ho diu un músic que prest farà seixanta anys i, des de 1964, es dedica a la professió de posar so als sentiments.

En aquest moment el Principat no passa per la millor hora, pel que fa a la promoció i protecció de la música d'autor.

Els que fa un temps anam a cantar-hi coneixem bé la desmotivació que hi ha envers els cantants i músics en general, i més concretament dels que utilitzem el català com a llengua (Manifest per la Música de la Terra, Gràcia-Barcelona, 31 de gener de 2004, del qual en sóc firmant). Aquests darrers anys hi hagut una baixada significativa de públic. Estau assabentats del que està passant al País Valencià ?

Coneixeu el menyspreu que pateixen els creadors, per part d'alguns sectors socials? Multinacionals, classe política, editors etc.

L'ALTERNATIVA passa pels regidors de Cultura, pels programadors culturals, els mitjans de comunicació, tant escrit com audiovisuals, per les escoles, els instituts, els conservatoris de música. L'educació musical als centres d'ensenyament és minsa i mancada de mitjans tècnics, i els mestres i professors fan els miracles que poden -en dono fe-.

El món del «ball de bot» ha arrelat gràcies a un gran nombre d'escoles (tallers) que han fet i fan una feinada, molts de voluntaris/es (monitors) de forma desinteressada, i mai prou compensada, fan que les places esstiguin plenes i que els balladors coneguin tota la música que fan els grups de música tradicional.

La tasca que han de fer les Conselleries i Regidories és a llarg termini, sense intentar treure rèdit polític de seguida. Donar una subvenció a una sèrie de senyors/es perquè es promocionin ells, ens sona a compra de vots «EN TO MAJOR», i enviar-los a Barcelona, abans que per tot Mallorca, un disbarat.

La inversió dels doblers que són de tots (cal recordar que consellers/eres i directors/ores generals cobren sous que provenen del impostos del poble) seria molt millor aprofitar-los en programes de qualitat a les TV's i emissores de ràdio autonòmiques i estatals, i en premsa escrita, tant la quotidiana com la especialitzada (recordau la bona feina feta pel presentador del programa RIFF del canal 37).

Cal crear circuits estables a la xarxa de teatres de la part forana i donar-los doblers per poder fer campanyes de promoció i difusió de qualitat. Que els agents artístics o gestors culturals tenguin sensibilitat per potenciar, davant dels regidors de Cultura, els creadors de Mallorca.

El teatre ha tingut la sort que el culebrots televisius hagin servit per donar a conèixer els actors al gran públic, la qual cosa ha motivat desprès que la gent vagi al teatre per veure'ls en directe. Un exemple clar i molt proper ha estat el personatge de «Madò Pereta». Per acabar, una reflexió: director/ores generals fer una caça de bruixes i dividir els col·lectius no ajuda gens a la CULTURA.