Puntualitat, cortesia dels reis

Li agrairia la publicació de la carta següent al seu diari. Molt agraït.

Dimecres, dia 23 de març. Un poc abans de les quatre del capvespre, a l'aeroport de Barajas es comença a embarcar el passatge de l'avió que tenia la sortida fixada a les les 16.30 hores, amb destinació a Palma. A les 16.20 hores els autocars ja són davant de l'aparell, però les portes no s'obren fins deu minuts després. Una espera interminable! A les 16.45 tots els passatgers ja estan asseguts, però l'aparell no es mou. I així queda, clavat, fins a les 17.05 hores, quan fa la seva aparició la infanta Helena, dos nins i dues persones més, guardaespatles, segurament, perquè el seu marit no el vaig veure, i que s'acomoden a la classe preferent. Un dels passatgers es mou del seu seient per deixar que tota la comitiva pugui seure plegada.

Instants després, l'avió comença a moure's, molt lentament. Ha perdut l'slot, és a dir, el seu moment per a la sortida, i comença a fer coa. Per la finestreta s'hi pot veure la llarga filera d'avions que també esperen per poder partir. Comencen les vacances de Pasqua, l'aeroport és ple de gent i les pistes plenes d'aparells que esperen el seu torn. El nostre avió no s'enlaira fins a les 17.30 hores, és a dir, amb una hora de retard, i després de tenir la gent asseguda durant 50 minuts.

Ningú de la tripulació no en donà cap explicació -com sol ser habitual- ni en demanà disculpes als passatgers. Jo vaig intentar treure informació d'una hostessa, durant l'espera, sense èxit. Però vaig ser testimoni del que va succeir. I tant!

Comptat i debatut: dues-centes persones arribàrem una hora tard a Mallorca i romanguérem assegudes sense res a fer en un avió esperant que sortís.

Asseguren que la puntalitat és la cortesia dels reis. També ho hauria de ser dels seus fills, i segurament amb més motiu, encara.

Antoni M. Serra. (Rebuda per e-mail).