Carta a n'Eduard

M'agradaria dir-te moltes coses d'aquesta situació tan desgraciada. M'ha sabut molt de greu això que t'ha passat, em pareix una gran injustícia, que difícilment et podran explicar, i encara amb més dificultat podràs entendre el perquè. Diuen que t'han fet fora perquè tens la síndrome de Down i no podies seguir els entrenaments, i fins i tot que molestaves. No els creguis, en aquest club han fet fora molts d'altres nins, alguns potser tenien algunes dificultats o mancances, però fins i tot hi ha una llista bastant llarga d'altres al·lots que varen començar a entrenar i als pocs dies els varen fer fora, d'altres s'han sentit maltractats fins que se n'han anat. Hi va haver un al·lot que no el volgueren i ara és un dels millors jugadors del seu equip, i m'han dit que un gran club està interessat en ell. Figura't quina miopia! Conec el cas d'un nin, que sense entendre per què l'enviaren a les grades, es va passar tot el temps veient com els que eren els seus companys jugaven a bàsquet i en canvi a ell li negaren l'entrenament. Va ser la darrera vegada que hi va anar! També em venia pel cap que aquell espai, era exclusivament masculí, no hi ha equips femenins. A mi no em sembla bé en els temps que corren. Els clubs haurien de potenciar l'esport femení. Per tant, Eduard, pensa que no es tracta d'un fet aïllat! No dubtis que els responsables de dirigir aquest club i alguns dels seus entrenadors no ho fan bé. La manera d'actuar d'aquesta junta directiva no està a l'alçada per assumir el rol social que seria l'adequat per a unes persones que a més d'organitzar bàsquet, juguen amb les il·lusions d'uns al·lots.

Em crida molt l'atenció l'aparent falta de sensibilitat d'aquests directius, la seva fredor a l'hora de dir a un al·lot que no pot entrenar. Potser si pensassin que l'expulsat és un dels seus fills, tal volta no es comportarien així.

Crec que aquestes persones no perceben el mal que fan i com enfonsen l'autoestima, sense motius, d'alguns nins, com se senten derrotats, traïts i amb una frustració mala de superar. No són conscients que a aquestes edats tot educa o maleduca. No sé quina visió de l'esport base tenen. Es tracta de gestionar un club de barri! Ara bé, amb el repte de desenvolupar una funció social, educativa i integradora. Em deman si s'han plantejat si estaven preparats per a la tasca, i a la vegada quins són els objectius. No em puc creure que dediquin el temps a l'únic objectiu de gestionar elements que encistellen i fan més punts que els altres. Si és així, jo m'ho faria mirar, perquè els èxits estrictament esportius deixen molt a desitjar.

Ja sé, Eduard, que tu i altres nins amb dificultats ho teniu complicat al món. De totes maneres, entre tots, hem de fer el possible perquè totes les nines i nins, adultes i adults, tenguin l'oportunitat de practicar l'esport que els agrada. Els que s'esforcen per fer-ho el millor possible. Els que estan preparats puntualment. Els que compleixen fil per randa allò que l'entrenador demana. Els que acaten la disciplina. Aquests són els autèntics herois de l'esport base. L'esport és un mitjà fantàstic per a l'educació, el respecte al contrari, la superació, augmentar l'autoestima, però els responsables han de conèixer aquests conceptes. Ah! Eduard! m'han dit que tens un club nou i que quan vulguis hi pots entrenar. Jo conec altres nins que hi van i que també els feren fora del Son Cotoner. Els encanta i progressen.

Una abraçada.