Es parc de sa paciència

Ara ens demanen paciència amb ses obres des parc de ses estacions. Encara més? en tan sols 5 anys hem vist, entre altres desgavells, com es replantaven tots ets arbres per haver-los sembrat fora de temps (s'havien de fer sa foto d'inauguració). Hem vist com es tornava a fer mig pont per eliminar ets escalons (qui podia pensar en barreres arquitectòniques?). Hem vist com alçaven mig parc per fer s'aparcament subterrani (no es podia preveure, és clar). Es soterrament de s'estació des tren també era imprevisible fa cinc anys, naturalment. Hem vist canviar uns jocs infantils perillosos per uns altres més racionals (això me diran que és una millora). Hem vist repartir-hi metadona es dematins i droga es capvespres. També hem disfrutat d'unes magnífiques portes d'entrada (tres) per un parc es perímetre des qual mai no es va tancar, llevat de dos misteriosos metres de valla en es carrer Marquès de la Fontsanta, etc, etc. Mala gestió? falta de previsió? responsabilitats? tal volta dimissions? quines paraules més estranyes. Per ells ben tranquils que tot ho fan bé. Aquí, es qui hem de tenir paciència som noltros, es qui ho hem petit i pagat. Per favor, no ens prenguin més es pèl i es doblers, que no som beneits. Ara ens demanen paciència; jo els demanaria un poquet de vergonya.